Engrunes d'instants

Un relat de: Sibil·la

El temps se m'escapa de les mans,
incontrolable i fugisser.
S'esmuny efímer
entre la pressa asfixiant
de la gran ciutat.

Passejo per les Rambles cap a la feina
i cada pas és un moment passat, futur.
Records híbrids d'engrunes d'instants,
un present tant fulminant que no existeix.

Cada dia em llevo i em proposo
gaudir del dia que vindrà.
Quan cluco els ulls per dormir
me n'adono que avui ha estat res,
un somni només.

"Quan més vell, més ràpid passa".

Doncs, si ara el meu present s'escola
entre la multitud que cada dia
saludo amb l'esguard de la llum del dia,
què faré quan sigui vella i feixuga,
presonera del temps?

Ara quan em llevo i veig la Rambla
que es desperta i es prepara pel nou dia
intento que cada pas conservi la seva essència,
el perfum del moment immortal
que m'ajuda a fruir de cada instant.

Comentaris

  • somiar vs. viure[Ofensiu]
    Nanit | 17-01-2006 | Valoració: 7

    Cert. Tens tota la raó. El temps corre i això ens espanta. Ens espanta sobretot quan veiem que no corre al mateix ritme que nosaltres. Quan la busca gira més depressa que el nostre caminar de cada dia. La qüestió és que puguis ficar-te al llit content de pensar que avui has fet el que desitjaves fer i te'n sents orgullós.

  • Sovint[Ofensiu]
    Melcior | 16-01-2006

    Dona l' impressió que el mon s' escapa de
    les mans, que no tenim temps d' assaborir-lo
    però som sempre nosaltres que no el sabem
    gaudir.
    Endavant.

  • molt profund...[Ofensiu]
    ROSASP | 08-06-2005

    Com podem capturar l'essència dels intants, tots el matisos que s'hi amaguen. Se'ns esmuny lleuger entre els dits, tot just en acarona breument la pell de la vida, la tebiesa dels somnis.
    Engrunes d'instants que has decidit capturar al vol, sense pretendre fer-los teus, només formant part de la seva màgia.

    Molt bonic poder deixar escrit aquesta barreja de sensacions, fer-les una mica inmortals entre els espais de les paraules.

    Una abraçada!

  • Anelles de perpetuïtat[Ofensiu]
    Jofre | 08-06-2005 | Valoració: 10

    Tens raó Sibil·la...
    els dies passen i res s'adorm:
    tot viu i es mora
    - i tard o d'hora-
    els cors renitents s'esquinçaran.
    No hi pot haver paraules perdudes.

l´Autor

Foto de perfil de Sibil·la

Sibil·la

30 Relats

61 Comentaris

43230 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
IL·LUSTRACIÓ: DOLORS MARTÍNEZ

Què dir-vos de mi? Només que em sento com la Sibil·la de Cumas, condemnada a envellir eternament i, fruit d'això, a tenir plena consciència de tot. Enmig d'aquest univers complex, que és caos però també bellesa infinita, només em queda una ocpió: compartir els meus pensaments amb altres ànimes que no comprenen l'enigma del món i que, per això, s'expressen amb paraules.

Llibre publicat: "Efímer", Ed. El Toll, 2019.
Més a contes: http://365contes.blogspot.com/
Pàgina web: www.365tips.es/ca
Email de contacte: sibil.ladecumas@gmail.com