Enemic

Un relat de: prudenci

Sempre fa mal
Però la seva ferida
Ell sols la té.


Quan és rebel
Ni la mateixa mida
Té on anar.


És per arreu,
Pels arbres, per les pedres,
És en tothom.


La seva fe
Està feta d´engrunes
Del meu patir.


Acabar amb mi,
Això és la seva fita,
No és el meu fi.


La seva veu
És com un cant de gralles.
Fa basarda.


Quan marxaré
D´aquest lloc tant pregón
On no hi ha res.?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: