En una cara he vist

aquest títol m'ha fet venir una idea al cap ;)

fa molt que no et veig per la web, o sigui que, siguis on siguis, molts records.

Petons!


Tiamat

""En una cara he vist
un món per descobrir.""

Tu ets
aquest món...
i és increïble i fascinant
poder-te descobrir,
a poc a poc
per no trencar
la fragilitat del teu poema.

""Aquell món de cristall
davant del meu mirall.""
(qui hi ha davant el teu mirall?)

una abraçada

Si entengués gaire de poesia, et diria que ets un gran poeta. Però com que, no tinc el nivell (ni de lectura ni d'escriptura), per fer-ho, et diré, que per a mí, a part de ser un gran narrador, ets un gran poeta.

Transmets sensibilitat, pau, coses belles, en aquesta poesia.

I em fa sentir bé!

Una abraçada,

NinniN

estimat Vicenç, és veritat, de vegades només cal veure una persona i ja saps bastant bé com és. jo ho interpreto com una esperança, les coses poden anar malament però sempre les pots canviar i fer pas a l'endemà. Has vist la pel.lícula "Horas de luz"? Tracta d'això, és un assassí amb cadena perpètua que té la sort d'interessar una dona i és una història real.
A mi també m'agrada la rima del teu poema, jo poques vegades els faig rimar perquè hauria de treballar-ho mes i sóc molt vaga. A part dels poemes infantils, clar, que aquests han d'anar rimats per força.

tinc ganes de ser, un altre cop, la teva companya de taula, a veure quan organitzen (o organitzem un altre dinar).
gloria

Quin goig tornar a casa i llegir de nou als meus "amics", i veure que encara esta viva la flama del espirit.
m'agradat molt tornar a sentir a tu i tans en el nostre parlar de cada dia.
salutacions.

intervenir en els meus poemes, però he considerat oportú fer-ho en aquest cas.
Mil gràcies als dos pels vostres comentaris i sí, Biel, pots interpretar-ho com un cant a la vida. De fet li vaig donar un gir al final perquè el trobava massa pessimista, i jo ben mirat no n'estava tant, de pessimista.
Gràcies de nou pels vostres comentaris i me'n vaig a llegir relats. Fins aviat,
Vicenç

Si mal no m'erro aquesta poesia és una mena de cant a la vida, clar que molt bé pot ser que, en el meu fer matusser, hagi llegit a l'inrevés en senyal de no haver entès res. Sigui així o sigui aixà, només et puc felicitar per deixar-me deleitar amb els teus versos en català (mare meva, quina rima més patètica la meva!)

Biel.

PD: Gràcies per tooooooots els comentaris teus que em vaig troban als relats i m'alenten, Vicenç.

Aquella rima que s'amaga rera d'una cara que només tu has vist;
o potser molts la podem veure com la veus tu,
i d'altres diferents,
però totes tristes, alegres,
i amb moltíssimes coses més encara,
i totes per descobrir.

Entenc la poesia que composes com el millor dels exercicis de rima existents,
i actual,
i també moderna i fresca,...

A seguir celebrant el descobriment del nou poeta!!!!

UNA FORTA ABRAÇADA COMPANY!!!
MOLTES FELICITATS!!!