Cercador
En un gest senzill
Un relat de: gypsy- Compartir:
Tots els estels s’apaguen
quan tu ets inexistència,
atapeeixo d’absències
l’ànima buida que espera
el miracle de saber-te,
en un gest senzill, inesperat.
Moro una mica cada jorn
malversant l’esperança
de veure els teus ulls
que un dia em miren,
caic dins la nit callada,
defalleixo en la foscor
d’una amarga solitud
clavada en el meu viure,
gypsy
Comentaris
-
Solitud emmarcada[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 23-10-2011 | Valoració: 10
Renoi, has emmarcat la solitud dins un quadre de pell de gallina. Com t'ho fas per a descriure les emocions amb fotografies? Cada frase és una poesia per sí sola, per a rellegir-la amb calma, lentitud i tendresa als ulls. Un retrat del desamor o de la manca d'amor farcit d'imatges per a perdre's-hi. Per a emmarcar-la al menjador de l'ànima. Una abraçada poetessa!
Aleix
-
,,,,[Ofensiu]joandemataro | 21-10-2011 | Valoració: 10
....
l´Autor
377 Relats
2797 Comentaris
451139 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.
Salvador Espriu