En mar

Un relat de: prudenci

Me n´aniré mar enllà cap a les illes calmes,
Me n´aniré cel endins fins on no hi ha horitzó.
Quan comenci a xafar la teva sorra càlida
I torni a perseguir la tramuntana, viu,
Llavors em moriré de somnis, i amb les gavines
El meu cor volarà saltant el temps, altiu.
Recordaré l´amor que silent m´obserbava
Anys abans, mar enllà en els matins del port,
Quan el soroll desperta dins els polços plens d´ànima,
Quan la llum esclafia damunt onades d´or.
Recordarà el meu son els teus amors, i ingràvida,
Volarà la meva ànima fins a trobar aire pur
Que m´omplirà pulmons, gola i ulls, i la roda
Del temps anirà girant, captiva de l´amor

Me n´aniré mar enllà
quan comenci a xafar la teva sorra càlida
i el meu cor volarà saltant el temps altiu,
recordaré l´amor que silent m´observaba,
recordarà el meu son, i el temps anirà girant captiu.
Passaran anys , molts anys -la rosa damunt l´aigua -
Però els teus camins seran nous per sempre.
Dia a dia i sol a sol.
Vaixell i vent t´esperan ¡
Albes d´estel que t´assenyala el dit,
Cavalls amb crina d´euga forastera
Que aurà gaudit de tu, salvatge, en el teu llit.
Lents i llunyans passaran els anys
-la rosa damunt l´aigua-
però els teus camins , vaixell i vent t´esperen.
Cavalls amb crina salvatge en el teu llit.
I el mar estarà amb tu, mirant amb ulls d´amor
La pedra sota l´aigua - la rosa en els teus dits.-

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer