En l'intimitat del meu confessionari

Un relat de: Avet_blau

En l'intimitat del meu confessionari,
les persones es despullen de falsedats i mancances,
de resentiments i mesquineses.

Aquí no valen les mentides,
i cal explicar la veritat nua;
obrint el cor de bat a bat,
a un altre cor que escolta .

Que diferents les consciències i els pensaments,
quan el cos està malalt,
i les aparences de la vida del carrer,
s' esmicolen amb el dolor.

El temps s' esvaeix quan el cor plora,
i es pot convertir en enemic mortal;
Ben al contrari de quan estima,
i s' esmuny entre els dits, fugint lleuger.

M'agrada escoltar els cors,
quan pateixen o quan exalten feliços;
I sobretot m' agrada donar llum, en aquests túnels foscos
que el camí de la vida, ens porta sovint .
Donar una crossa quan l'esperit coixeja
I no deixar-lo caure en el pou de oblit i l' abandó.

No es estrany doncs que a vegades algú em saludi amb un :
Bon dia mossèn ... ai! perdó! doctor.

Avet_blau

Comentaris

  • Nin...[Ofensiu]
    Queca | 28-10-2008 | Valoració: 10

    Primer de tot, deixa'm donar-te les gràcies pels teus comentaris.

    I ara, parlem de tu:

    Crec que tens un talent envejable, i molt, molt teu. Tots en podem aprendre, i molt. Vas directe cap als meus autors preferits.

    Una forta abraçada.

  • Dimensions[Ofensiu]
    Unaquimera | 26-10-2008 | Valoració: 10

    Feia dies que esperava un nou relat teu per descobrir, però ja que no arriba, he tirat enrere... fins trobar aquest que no havia comentat encara.

    Llegint-ho queda clar que moltes feines, i especialment la teva, tenen més d'una dimensió, i que potser la més important no és la que més es veu, la que s'espera objectivament, sinó la que es realitza paral·lelament, a partir de la qualitat humana de cadascú i no des dels coneixements científic o tècnics acumulats ...
    Descobrir aquesta realitat no hauria de ser difícil per a les persones amb sensibilitat, qualsevol que fós el seu ofici.
    Menys encara per a qui escriu, ja que un autor necessita molt més que vocabulari i gramàtica. Tu hi poses, queda clar, sentiments i voluntat.
    I es nota!

    Una abraçada d'enhorabona,
    Unaquimera

  • Complicada feina...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 08-10-2008 | Valoració: 10

    la teva, si s'hi posa el cor, però també què gratificant saber que pots ajudar i ho fas a persones a les que probablement els hi has aportat aquesta crosa que els hi calia per seguir endavant. Quina satisfacció comprovar després que més que un remei potser els hi calia ser escoltats, o simplement compresos.
    Et felicito, avet, tant pel que escrius com per la humanitat que es desprén de tots els teus relats.
    Una abraçada

  • És en l'intimitat[Ofensiu]
    joanalvol | 26-09-2008 | Valoració: 10

    on es desbrossa la càrrega emotiva. És on la incomprenssió de la vida fa feix. És on neixen els dubtes. Però també en el més pregon hi ha respostes.

    Feia temps que no passava pel teu racó.
    Felicitats
    Joanalvol
    Et suggereixo el meu poema La Diada, per si et ve de gust.

  • Un simpàtic relat...[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 25-09-2008 | Valoració: 9

    Un relat bastant íntim, de confessions de la vida, del retorn a la simplicitat...

    Doncs bé, suposo que el mossen és més o menys com un doctor, només que una mica més rígid...

    Felicitats, noi. Salutis!!

  • Un diagnòstic ben encertat.[Ofensiu]
    jos monts | 02-09-2008



    Ben retrobat Avet_blau.
    Com molt be tu dius amb aquest relat, estàs fent dues feines.
    La quina exerceixes en la teva professió, i la segona de ser humà "psico.".
    Com molt be tu saps la majoria de dolences amb pacients son degudes als mal hàbits adquirits en la adolescència, que persisteixen agarbant-se en la maduresa.
    A vegades val més un bon consell per alleuja, ó guarir algunes patologies lleus.
    Jo crec que una bona teràpia ben realitzada és, primer escoltar, intentar fer un bon diagnòstic, mentalitzar, i no treure a la lleugera el receptari del calaix.

    " ELS DOCTORS TOTS SON BONS EN LA SEVA FEINA .
    SON ELS PACIENTS QUE EN LAS SEVES ARTIMANYAS FANT QUE ELS METGES ÉS TORNIN INCAPACITATS SI ÉS DEIXENT INFLUENCIAR PER ELLS ".

  • Poca gent[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 29-08-2008 | Valoració: 10

    sap escoltar amb el cor!
    Genial la frase "donar una crossa quan l'esperit coixeja".Crec que ets una bona persona, avet blau.
    Una abraçada.
    Nonna_Carme

  • Magnífic[Ofensiu]
    Naiade | 29-08-2008 | Valoració: 10

    Un poema que m'ha commogut profundament, potser perquè m'he identificat totalment amb el que dius, ja que tenim professions similars i comparteixo aquets moments especials en que escoltant, posant-te a la pell dels altres, pots oferir-los un punt on agafar-se, una llum que els ajudi a sortir de les seves tenebres. I a canvi en treus una joia interna que et fa sentir ple i feliç d'haver pogut ajudar.
    La meva enhorabona per saber buidar l'ànima amb aquesta mestria.

    Una abraçada

  • Hola, avet![Ofensiu]
    Magrat | 29-08-2008 | Valoració: 10

    Molt bo, el poema. Jo no crec que el final l'esguerri, sinó al contrari, li dóna gràcia i originalitat. M'ha agradat...
    I moltes gràcies pels teus bonics i profunds comentaris, sempre animen a continuar...

    Una abraçada!

  • Ei, Avet![Ofensiu]
    micanmica | 28-08-2008 | Valoració: 10

    moltes gràcies pel teu comentari, que m'ha permès descobrir un poema genial com aquest! he de dir que l'inici m'ha agradat molt. I retrata, amb absoluta precisió, quina és la feina dels metges... aquelles persones que salven vides constantment, i que, sense elles, no podríem tirar endavant. És increïble la labor que duen a terme i la indiferència amb què molts cops se'ls obsequia. Però si són herois! haurien d'estar més ben reconeguts... una abraçada!

  • anaves be[Ofensiu]
    riuvermell | 28-08-2008 | Valoració: 9

    però el final l'esguerra

  • molt bo[Ofensiu]
    almodis316 | 28-08-2008

    és molt bo el relat, i la clava massa.
    gracies pel comentari, es nota que encara em queda per aprendre

  • Dins la sinceritat del cor[Ofensiu]
    Declivi Decliví | 28-08-2008 | Valoració: 10

    Que profund! I com n'és, la vida, a vegades, de malintencionada... sort d'estones i temps que tenim per compartir sincerament, tens tota la raó.


    Sergi

Valoració mitja: 9.82

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Avet_blau

Avet_blau

120 Relats

705 Comentaris

125700 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Sanitat , 56 anys. Casat.
m'agrada la natura , els colors l' aire fresc: LA LLIBERTAT.
Adoro la muntanya i els seus colors,
el silenci i la pau.
Menjo i cullo del meu hort, que treballo.
m' agrada expresar sentiments amb paraules i música, m'allibera l'esperit.
M'agrada captar imatges, mirades:
i despres estar llargues estones mirant i recordant.
Ajudo a amorosir el dolor i tornar somriures, si puc.

juliol 2009
publicat llibre:
Relats, poemes i reflexions a la vora d'un Avet blau
ed. Minima ( girona)

any 2010:
he tret 4 CD- DISCS, de MÚSICA ( new age - chillout,):
NÚVOLS, FONTS, VENTS, OCELLS.
EN PROJECTE : ARBRES 2011.
es regala un exemplar de CD amb el llibre : RELATS....
( LLIBRERIA GELI de girona )


Avet_blau@yahoo.es (correo)

lacoctelera.com/burcet (imatges)
avet_blau@yahoo.es (correo)
http://xavierburcetdotcom.wordpress.com/Avet_blau (google)
Foto: Girona temps de flors