En la nit freda

En la nit freda,
S'amaguen les sombres,
I cares desconegudes,
S'amaguen silencioses mirades,
I silencis perduts.
Allà es viu de la misèria,
I s'aprecia la cobardía,
I allà em trobes a mi,
Vivint del silenci,
Passant les hores,
Sol, amb el meu cor térvol i envellit.
I d'on em pot venir,
Aquesta lúcida desesperança,
L'excedent de vida que m'humiteja els ulls,
I el persistent vaiverejar confús de la memòria.
Discretament aposto pel futur,
Discretament, perquè m'en queda poc,
Tot ben comptat i debatut,
Els anys envoltats de sombres,
I no sóc pas més savi ni ric.
Si miro enrere veig,
Algú que és ningú i tothom,
Que riu i a la vegada plora,
Aquest sóc jo,
Reflexa't en l'espill de la crueltat,
En la nit freda.