En fondre's el sol

Mai no es fa massa tard si l'esperança perviu. I el fet de mantenir-la, d'aconseguir que una guspira continuï brillant, això resta en les nostres mans.

Amb la força i la decisió es poden véncer molts entrebancs. I en aquest "fondre's el sol" ens ho demostres.

Deixa que es fongui, si així ho vols. Però no permetis que perdi i et faci perdre l'escalfor.

Un petó,

LLIBRE

PS.- Com tenim el cavall?

en passejar mirant l'albada
i recordar la suau marinada
que m'abraçava pausada

I sento, ...
que perdo la mirada
absent de tota paraula
mentre ballaveu sobre l'onada

I somio, ...
que tornaré a buscar-te
per sembrar el món d'esperança
i acariciar cada una de les teves paraules.

Un bes dolç i suau,

OhCapità.

quan la melangia i la tristor ens envaeix, pensem que som nosaltres qui ens apaguem i no la llum del sol que es pon...
és dur quan només queden records i la carn es torna invisible i el tacte se'n va de les mans i l'horitzó és tant i tant lluny...
però... hem de tenir esperança i mlagrat que l'estrella és tant distant, hem de creure que un dia ella es farà tant gran que quedarà a l'abast de les nostres mans...
guapíssim poema d'enyorança i d'estima.
ptons i una abraçada!

Hola Salz,
Acabo de llegir-te i acabo de prendre'm enmig dels teus versos, he jugat a llegir-te i el vers jugava a perdre'm. Com sempre has estat noble, sincera, sommiadora i real, i això et fa més perceptible. Dels teus versos se'n pot treure l'essència de tu mateixa i alhora el regal gratuit de les teves paraules. Qui no et conexi, t'arribarà a conèixer, i qui et coneix un xic més arribarà fins al port dels teus poemes atracats ordenadament i només a l'espera del vent que passa i traspassa pels indrets més amgats de cada vers.
La veritable meravella del poeta, per a mi, és la seva senzillesa, i tu ja fa dies que m'has guanyat en aquest aspecte. La meva quimera és anar escrivint i llegint versos i més versos, per poder fer arribar missatges i més missatges.
Gràcies per ensenyar-em la preponderància del mots,
Brindo per la teva amistat i per la teva generositat,
Roda03

Hola Salz,
Acabo de llegir-te i acabo de prendre'm enmig dels teus versos, he jugat a llegir-te i el vers jugava a perdre'm. Com sempre has estat noble, sincera, sommiadora i real, i això et fa més perceptible. Dels teus versos se'n pot treure l'essència de tu mateixa i alhora el regal gratuit de les teves paraules. Qui no et conexi, t'arribarà a conèixer, i qui et coneix un xic més arribarà fins al port dels teus poemes atracats ordenadament i només a l'espera del vent que passa i traspassa pels indrets més amgats de cada vers.
La veritable meravella del poeta, per a mi, és la seva senzillesa, i tu ja fa dies que m'has guanyat en aquest aspecte. La meva quimera és anar escrivint i llegint versos i més versos, per poder fer arribar missatges i més missatges.
Gràcies per ensenyar-em la preponderància del mots,
Brindo per la teva amistat i per la teva generositat,
Roda03

que jo he imaginat amb aquesta imatge del sol quan es fon a la tarde, per donar pas a una nit que, de vegades pot ser freda i nostàlgica, m'ha fet pensar en tot un allau de sentiments que has volgut transmetre.

Primer de tot, una enyorança colpidora que arriba a crear-te una il·lusió per retrobar algú en la distància, encara que tu saps que és una il·lusió impossible perquè reconeixes que "el camí és tan llarg... que sé que mai no podré trobar-te"... I en adonar-te d'aquesta impossibilitat, recorres als records ì també et fallen... els records hi són, sí, existeixen, però mai no es materialitzen, no ens hi podem agafar "físicament", només romanen al cor i a vegades, reconèixer-ho, no ens és prou, necessitem sentir de nou aquella "mà etèria i volàtil" tocar-nos l'espatlla, sentir la seva escalfor de debò, aixoplugant la nostra inseguretat i fent-nos saber que no estem sols, que aquella persona és al nostre costat veritablement.

I l'última estrofa és un bri d'esperança que recomposa tot el sentiment de solitud i enyor dels que has estat parlat abastament fins a arribar a aquest punt.... perquè les velles promeses, que no s'han complert, sempre mantenen viu el desig que algun dia es facin realitat. I tot i que "... sé que mai no podré trobar-te... espero que mai no es faci massa tard". Per veure aquesta estrella que et retorni el record d'algú estimat i enyorat?

"En fondre's el sol".... un títol magnífic per un altre poema brillantíssim, Salz. De la mateixa manera que em va passar amb "Els darrers versos", no he pogut deixar de llegir-lo d'una tirada, per comprovar com els teus pensaments prenien forma en la meva ment i hi dibuixaven aquesta imatge tan trista de l'enyor i tan magníficament feta poesia.

Un petonàs, Salz. De nou, la meva enhorabona.... estàs imparable! He vingut a veure què hi havia al "raconet Salz" i em trobo amb un munt de noves creacions.

Fins la propera, tros de poeta!

He entrat de ple en veure'l... una frase preciosa!
I aquest fondre dels sentiments mentre ho fa el sol és una metàfora molt elegant.
M'ha agradat el fet de que parles de records i després dius que no es pot viure d'ells, cert!. Malgrat això, hi ha estels que si arribessin a les nostres mans fora d'hora, segur que ens farien bategar, mai seria tard per a un moment de goig.

petons

angie