En el temps perdut

Caminant en el temps,
al so d'un rellotge que corre i té pressa,
com si algú
l'esperés.

Vencent el silenci,
trencat al vaibé de les agulles
insistents
i autoritàries.

Escoltant l'absència silenciosa,
i trobante inmers...
en un món
de ningú.

En un món sense rellotge,
ni hora de tornar a casa...
en un món orfe,
sense pressa,
ben actiu.

I enfonsat en pensaments interns,
en un indret - inaccessible -
sona el so de la
consciència.

És possible que
-en el fons de tot-
s'hi perdi en definitiva

...el límit
d'un temps perdut.