En el fons del carreró

Un relat de: Àlex Casanovas Boada

En el fons dels carrerons,
Hi ha els homes que pateixen,
Els homes ofegats pel dolor,
Els homes ofegats per les penes.

Veuen i veuen sens parar,
Sens mesura,ni control,
Veuen per treures el pes,
Que carreguen sobre les espatlles,
És el pes de la vida.

Veuen fins a saciarse,
Fins a perdre el coneixement,
Per oblidar les penes,
Per dormir contents.

Viuen d'esquenes al trivial,
Rehusan les responsabilitats,
Onlidan-se dels problemes,
Bebent.

Tenen por,
De mirar-se a la cara,
I de veure quan desgraciats són,
Com han destruït la seva vida,
Bebent.

Resten esperan un miracle,
Un contracte millonari,
Potser els remeis d'un herbolari,
Per deixar de beura.

Obliguen a les seves families,
Als seus,
A viure en la foscor de la clandestinitat,
En la foscor de la vergonya.

Pareu de beure, pobres bésties,
I mireu el que esteu fent,
Qué esteu fent amb la vostra vida,
Amb la vostra familia.

Pareu de beure, males bésties,
I enfronteuse a la vida,
Que Déu només ajuda,
Als que s'ajuden a si mateixos.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer