En el camí del fred

Un relat de: Antoni Casals i Pascual

Tots els camins et porten fins a tu
i ets tu que no saps veure't, allà on ets.
Pots dir que et sents, gavina o esparver,
lliure en un vent que no saps on et du?

Remous un fred anhel de solituds
per compartir només amb tu el discret
temor de ser guardià dels teus secrets
o de tresors que mantindràs ocults.

Si en el mirall d'on treus forces i pors
per construir futurs que no seran
hi has vist només el teu gest de dolor,
el tancar els ulls no et durà lluny del fang.

Escàs, el temps que tens per endavant
el perds morint o eternitats buscant.

Comentaris

  • Recolzament[Ofensiu]
    deòmises | 02-02-2008 | Valoració: 10

    (Ja sé que l'he comentat anteriorment, però és un delicte fer-ho de nou sense ser covard, donant la cara?)

    Una abraçada ben forta i sincera del teu deixeble

  • Amic Casals[Ofensiu]
    deòmises | 25-11-2007 | Valoració: 10

    Així és com sembla que et coneix el gran i el petit, el gras i el prim, el novell i el vell. I m'agrada anomenar-te així, si m'és lícit.

    En el camí del fred sedueix, com el fred mateix, que encara que no el desitgis, t'envolta i et corprèn. En el camí del fred t'he retrobat i m'he astorat amb les teves paraules, amic de l'ànima, amic.

    Una abraçada, d.

  • He entrat[Ofensiu]
    Salgado | 20-11-2007 | Valoració: 10

    pel títol del relat i m'ha meravellat amb escreix, amic Casals. Profund i realista. Xavier

  • Segueixo demanant-me[Ofensiu]
    hipocrates | 31-10-2007 | Valoració: 10

    d'on coi treus les imatges: perdre el temps morint és un concepte més gràfic que real, però en canvi em sembla genial en si mateix!
    Tenia ganes de penjar algun poema sarcàstic d'aquests que faig amb rodolins (o redolins) però després de llegir aquest ho deixo per d'aquí a uns dies.
    Salut!

  • El temps és escàs[Ofensiu]
    Anagnost | 21-10-2007 | Valoració: 10

    Com a lector, els teus versos em posen cada vegada més contra les cordes, en una situació límit en tant que receptor.
    Antoni, quan dius -quan et dius- que és "escàs, el temps que tens per endavant" , i això no obstant "el perds morint o eternitats buscant", em sembla una apel·lació a una mena d'epicureisme. Abans t'has referit a una volguda soledat -"anhel de solituds"-, a guardar secrets com ocults tresors. Hauria de ser dolent, això, en tots els casos? No són estrictament necesaris aquests spais d'intimitat? Sense obsessions malaltisses, però sense renúncies inútils.
    Sí, antoni, el temps és escàs.

  • Deixar-se portar... sempre ?. [Ofensiu]
    Avet_blau | 19-10-2007 | Valoració: 10

    Deixar-se portar per el vent d e la vida,
    fent coses sovint allunyades
    de l'anima i del desig.
    mantenir- se serè entre tantes angoixes;
    que el vent no t' emporti a terres ermes i fangoses.

    Avet_blau
    ( soc metge també)

  • De vegades...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 18-10-2007 | Valoració: 10

    ...ens morim dia rere dia amagant-nos de la nostra realitat, d'una dona que estimem o que ens agrada quan ja estem casats, o d'uns estudis que voldríem haver fet i ens hem dedicat a uns altres per que així ens ho deia la família, o d'un treball que no ens agrada etcètera, però encara que mai no podem ser nosaltres mateixos cal que siguem somniant que hi serem, perquè mai no podem perdre l'esperança. Salutacions de Vicent.

  • Sonet isabel·lí...[Ofensiu]
    F. Arnau | 18-10-2007 | Valoració: 10

    Si no vaig errat, sembla un magnífic exemple de Sonet isabel·lí, anomenat també anglès per alguns autors, i que van ésser conreats pel mateix Shakespeare. Els tres quartets de rima canviant més el dístic rimat del final, així m'ho fan esbrinar.
    La forma la trobe molt sòlida, sense escletxes (ací diem clevills), com tota la teua Poesia en general. En quant al contingut, em quede amb els versos:
    "Pots dir que et sents, gavina o esparver,
    lliure en un vent que no saps on et du?"

    I, coincidint amb el franz appa, la rotunditat del díptic final:
    "Escàs, el temps que tens per endavant
    el perds morint o eternitats buscant."

    Que, parlant seriosament, hagués semblat extret dels nostres clàssics, tan sols canviant el verb buscar pel més culte cercar.
    Res més, de moment, Antoni...

    Segueix fent-nos gaudir de la teua Poesia!

    Una forta abraçada!
    ... I MOLTA SALUT!

    FRANCESC

  • Molt reeixit[Ofensiu]
    franz appa | 18-10-2007

    en la seva forma clàssica i ben treballada, com crec que acostumes a fer, pel que he anat veient.
    Fantàstica (vull dir molt ben construïda) la imatge del mirall on es construeixen futurs il·lusoris, però que retorna en canvi una realitat indefugible, i impactants els dos últims versos.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Antoni Casals i Pascual

Antoni Casals i Pascual

123 Relats

786 Comentaris

135784 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Vaig desaparèixer una temporada, no sé ben bé per quin motiu i de tant en tant retorno com qui de nou reprèn una vella addicció.

El meu correu: antonicasals@mesvilaweb.cat (per si em voleu dir res).