Emigrant

Emigrant

Ha perdut la seva pàtria,
I ara busca una nova llar,
On poder viure,
On tornar a començar.

Un día va agafar un vaixell,
Que sortía de sa terra,
Per no tornar mai més,
Per explorar el nou món.
Buscant el somni d'un nou pervindre,
D'un nou destí.

Va agafar els pocs diners que tenía,
I les seves escases possessions,
Per embarcar-se en un viatge,
Un viatge sense retorn,
Doncs és probable,
Que mai no arribi al seu destí,
Que es quedi a mig camí,
Perdut no se sap on,
Sense diners,
Sense posesions,
Sense casa,
Sense res,
Ja no port tornar enrera
Només li resta esperar,
Que algú el vingui a ajudar,
No pot mirar enrera,
Doncs ha fracassat,
S'ha quedat acabat.

Ara camina pels carrers,
Sól,
Sota la pluja,
Buscant menjar per alimentar als seus,
Y alimentar-se a si mateix.
Ja no pot fer res,
Per evitar el seu destí,
Doncs ha quedat escrit en els cels,
Que no sobreviurà.
Pot ser li queden setamnes,
O inclús dies,
Per acabar morint amb la seva familia,
Amagat en una sombra del carrer.

Aquesta és la història,
de moltes persones,
que només volíen una vida millor,
poder sobreviure,
com és de pret.