te'n vas

masses il·lusions imaginava,
dins la meva ment
il·lusions de tu
d'oblidar-me i fer-te oblidar
la poruga olor d'alcohol
lluïnt en parets blanques
que es van trencant
entre tristes i demacrades ombres
del teu fosc i dèbil diagnòstic.

La teva veu
m'ha robat les quimeres
que feien oblidar el meu cor
l'amargor d'un dur acomiadament
fins que la mort desperti
i t'adormi entre llençols de seda
guardant la teva olor,
presa en cada fotografia
imatges amagades per recordar-te
com sempre, darrera l'objectiu
convertint fredes parets
en dolces emocions.

M'has portat de la mà
per camins d'infantesa,
adolescència distanciada
i els que vingueren després
i ara la vas deixant
més ràpid, amb més dolor.

La deixes, i amb ella a mi
amb massa de tu per oblidar-te
els ulls, el somriure
l'amor als detalls,
sobretot a allò que existeix
i ningú mira.
Part de tu que es queda en mi.

Escoltant cançons triaràs la teva,
que t'acompanyarà al mar,
quan ja siguis cendra
i una mica de mí, cremant
i un xic de tu, cantant.

Gràcies, però
per portar-me de la mà
Deixa'm fins que ens deixis
agafar-la fort com mai
que la teva història acaba
i els records
encara no han après
a fer petons.