Jesús Moncada, un dia més tard

Una extranya sensació m'envolta
m'atrapa l'estomac i me'l paralitza,
però no ploro.
Les llàgrimes sembla que han marxat
amb el teu somriure.
Rere les pàgines dels llibres
humor, mestre de la vida, pura revolució.

Trobaré a faltar anar a comprar per gràcia,
que els llibres de vell m'encanten,
i trobar-te remenant, fer un cafè,
que tens ganes de conèixer,
i contaminar-te d'aires joves
i parlar sempre del valor de la vida,
amb un somriure,
això sempre ho duré dintre,
i contaminar-me de cultura, i de revolta
que amb tu les històries
reviuen per escoltar-te,
i marxar amb la sensació
d'haver pres el cafè més profitós.
El te cocodril estarà content,
fets cendres tornareu a passejar
pel món que avui deixeu.