conversa amb la paret

Sense veure't, mai
sense saber
res més de tu
que paraules
versos
i viatges
començo
a sentir
la llum
de la lluna
la força
de la vida
dins la meva
blanca pell.

imaginant
una veu
una mirada
aplicable
al vers
que voldia
escoltar
a cau d'orella
potser agosarada
o desvergonyida
una parula
teva
em faria
segur
sentir
més viva.

Seré
qui vulgui
la teva ment
tendra
o perversa
si vols trobar-me
contesta
que vindré
potser a buscar-te
o millor
t'esperaré.
Seràs la clau
que obri tots
els meus panys.
I si tu ho vols
la vida.
dels meus anys.


Imagina
Un moment
Que retrobes
Un cos
Una cara
Desconeguda
Lliure
D'olors
Predeterminades
Conèixes
Només
La lletra
Si recordes
Algun comentari
Que em va fer
Arribar a tu.

Imagina, ara
Que la veu
És propera
I que t'agrada
De ben segur
Que no és
Desagradable.
I els llavis
Et criden
Cada vegada
Més aprop,
Inevitable
Sota la llum
D'aquesta espelma.

Penses
Que potser
No tens
Res a perdre
I avances
La cara
Fins a mi
Tímid
T'inventa
Una música
Que sona
Lenta...
Només
Per nosaltres dos.

Un instant
Es fa etern
Quan el bes
Es fa l'amo
Del moment
Ens mirem
I per un acord
De la cançó
Em desitges
I creus
Sentir
Dins teu
Quelcom més
Que amor.

I et preguntes
Llavors
Qui sóc
Només paraules
Versos curts
Agosarats
No respecten
Cap intimitat
Estel,
O lluna
Tan me fa
Seré
Qui vulguis
En tot moment.

Si tu vols
Desestimo
El projecte
D'enamorar-te
Amb el vers
Si m'ho demanes
Deixo
De pensar en tu
Dia vespre i nit
Deixo
De llegir
Entre línies
I et regalo
El meu crit.


Esperaré
A que em diguis
Què vols
De mi
Una mirada
O una nit
Amb el millor vi
Però aviso
Que no sóc dona
Que es conformi
amb poc
Perquè
Jo de tu
Ho vull tot.