un any més tard

Et veig, un any més tard.
Em saludes
i per un instant recordo
quan em dèies bon dia
regalant-me xocolata
el cafè i el mai preparat.
Massa gent, aquesta tarda
abans només erem tu i jo
ara ni t'has acostat.
un trist gest amb la cara,
la mà alçada
em confirma l'evidència
que l'oblit en fa presència,
i insistència.

Gràcies, però, per no acostar-te
que els records m'absorvirien,
i em tornaria a perdre
entre el negre dels teus ulls
entre les rastes, la mirada.

Però....no tornis
que ja em començo a oblidar
que no t'has acostat.