Em sento extrany

I em sento extrany,
Vestit amb robes riques,
Envoltat de persones riques,
Vull fugir entre les sombres,
Escapar-me en la nit,
Perquè aquest no és el meu lloc.
Jugo amb aquest futur incert,
Mentre palpo l'agonía del meu pit,
Busco el refugi, entra la gent,
un racó de solitud,
per pensar fins que morin les estrelles
Però em trobo entre tanta gent,
Que no conec, que no sé on sóc.
Busco una consigna,
Que em porti de nou al món,
Perquè això no és món,
Truco insistenment moltes portes,
Buscant respostes,
Però només trobo que portes tancades,
D'obertes cap ni una.
Ara és molt pel qualsevol sorpresa,
I em resigno una vegada més a abandonar,
Igual que vaig fer ahir,
Igual que faré demà,
Entre les meves robes riques,
Envoltat de gent rica.