Cercador
ELS VELLS COSTUMS
Un relat de: Endevina'm- Compartir:
El retruc de milers de peülles
ressonen a les valls del record
i em retornen a la memòria,
el teu nom, els teus calius.
Sento que el vent em parla de tu,
i dels bells moments viscuts,
sense paraules, de quan als capvespres
les mans ens parlaven de foscors prohibides.
Tu i jo hem viscut instants
tan tendres com greus,
somriures i llàgrimes, ja veus!
en rius de tinta negra els he escrits.
Visc cercant l’instant vital
en que recuperi la teva veu
per recuperar les velles cançons
que vàrem escoltar, aquelles nits.
I si en el silenci del record,
ara cantéssim aplegats,
podríem alçar les nostres copes,
per reviure els vells costums.
Vells pobles, velles terres,
velles imatges que retornen al cantar
rebrollant a la memòria que crida,
que crida el teu nom.
Et crida a tu.
Comentaris
-
La seua veu[Ofensiu]jovincdunsilenci | 28-02-2015
Com que ha passat temps, supose que l'hauràs trobada, la seua veu o si vols el nom de la rosa. Bé, és broma, però m'agrada el poema. També he entrat per agrair-te el comentari al meu micro. Em va agradar el que em digueres. Respecte al futur, oblida-ho. Jo no vull que passe el que vaig escriure, però de vegades el pessimisme em pot. Com que he arribat fa poc a relats, encara no havia vist els teus. Segueix escribint, per favor.
-
Ha ha ha ha !![Ofensiu]Annalls | 09-12-2013
Uffff !!! Si que hi ha secrets si , a R.C...
Mare meva !!! Una mica més i et poso un post per explicar-te que havia conegut "casualment " a la Montse , la Joana , la Roser i el Ferran !! . Em vaig deixar portar per uns versos que llibreria Vitel- va escriure al seu Facefook i vet aquí que la Montse Bel me'ls va presentar !!
I vam parlar de l'Home Fosc , del Fòrum i la curiositat que generava la cupula de R.C o ARC...
Per cert al Blogg ja no s'hi pot escriure res si no formés part d'una "red "social... aquí no massa. La poesia pel que he vist hi vessa , he llegit paraules precioses !!
Es pot saber com el mestre del sud ta descobert el tigre???? Cada vegada es posa més interessant això !!! I qui deu vigilar la maquina que compte les visites, els minuts etc... Com potser que algú hi connecti des de casa si no saps cap adreça ni res?? No entenc d'informàtica però se'm fa molt difícil pensar-ho , ho dic per la flori que no se qui és, ni vaig viure l'enrenou !!
Ah si una coseta, si clickes tu 1000 vegades per exemple queda registrat ? -
Que fas tan amagat?[Ofensiu]Annalls | 30-10-2013
He vist el teu nom cercant un autor a la J, i me recordat de haver-.te parlat al Fòrum . Ets veterà! Aquest poema es un bell poema, com es que sos te un comentari? Per cert que vaja comentari ha fet l'Allan, es preciós, estic per comentar-vos als dos, però aquest es el teu espai.
A partir d'ara ja mirare si hi ha l teu nom, en les noves publicacions o vindre a llegir-te de nou, doncs veig que no et prodigues gaire.
M'alegra que tinguis bons records!!
Anna -
Et crida a tu! Oh![Ofensiu]allan lee | 28-05-2013
Enmig del vent, de la boira baixa de la memòria, de les coses tocades, dels llibres llegits una i altra vegada, l'olor de tinta vella, l'olor de refugi al bosc mullat. Et crida a tu! Com la guineu, com la perdiu que s'aixeca des del terra, batent incansable. Tots els records amargants de trifulques o malifetes, tots els altres brillants dels estius amagant tresors i fent-ne mapes que només tenim nosaltres. Oh! Quin poema!
l´Autor
65 Relats
271 Comentaris
45445 Lectures
Valoració de l'autor: 9.84
Biografia:
Una lluna plena que s'amaga entre boires, així és el meu petit món.No soc ningú, no tinc cap carrera, tanmateix, observant el món i a la gent mai no he deixat de córrer, pas a pas, dia a dia.
Alguna vegada vaig jugar-hi, als reptes, i algunes vegades tenen premi.
El podeu llegir a "Pseudo Vital"
Processó demoníaca, de rnbonet.
Quan vaig obrir aquest perfil volia que sols fos de poesia, de renglons curts, com en diuen alguns, però no sempre es pot controlar allò que fas, i vaig utilitzar-lo per fer microrelats, i vaig acabar per esborrar els poemes aquí publicats, ara no sé si tots. Això no obstant, vull tornar a la poesia, en aquest perfil, i deixar que l'homefosc faci les petites històries en un altre lloc, que potser tinc més perfils, i no sempre ho dic.
Els poemes i escrits que aquí llegireu estan penjats a matadegolla, sense revisió, gairebé. Si algun dia me'ls repenso, potser no els podreu llegir aquí, però seran fills del mateix estil i el mateix sentiment.
In memoriam...
Un dia vaig voler donar veu al Lluís, i ara li dic; gràcies, Lluís, per tot.
Ara ja pots descansar...
Sota l'ombra obscura
d'un germà perdut
en el silenci etern
de la foscor muda,
he volgut caminar
passes que no són les meves.
Però el camí m'ha mostrat
que si vols tenir un bon rodatge
les botes que calces
han de ser les teves.
Fent via, sé que arribaré
on mai hauria somiat.
Deixa't de manies
de paraules estèrils.
Caminar junts requereix un esforç,
pensar no és tan fàcil.
No miris enrere
sols trobaràs allò
que a cada moment necessitis,
però no cada moment és el millor
per mirar enrere.
Camina amb mi,
no contra mi,
i jo caminaré amb tu,
no contra tu.
I si ho volem, els dos,
veure'm que
sense gaire esforç,
junts podem fer el camí.
F.
I que l'homefosc em perdoni