Els tres Principis

SOFRE

Les teves nits reculen
davant d'aquesta llum
que neix en el teu ventre.
On són els vells reclams
d'aquelles lleus sirenes que enganyaven ?
On és l´urpa punxent de l´ermia, obscura Parca ?
On és la fonda, perpétua negror ?
On l´astral foc ?
On el llop que udolava per ta boca en l'eterna nit sulfúria ?
Oh arcana transmutació de la bellesa pura
que neix en mig del fang del sofriment!
de l´urpa ve t' anell de poder ónix.
De l´engany sinuós, la veritat que roman.
De l´abisme pregón se'n gesta la maragda.
Del foc se'n trempa el llamp
i l´escítica daga que l´alimanya tem.
El teu ventre es fa etern,
prenyat de la mágica llum
que sdevindrá cuirassa porpra.


MERCURI
En la pluja púrpura de gotims d'or el cel dóna la vida.
Oh senyor ! Per que tanta gent que cada dia et veu
i tanmateix t'ignora ?
Quintaesséncia de llum,
fruit de l´amor que constantment davalla,
feu-nos hereus de tan excelsa gIòria ¡
Esdevindrem fills de la celeste grácia
si cómbreguem aquesta aigua de mel
encara no madura.
La cováremal cor, gresól
de tot destí i de tota vida justa;
i compóndrem himnes sonors i vius
que encenguin d'alegría el niu de les estrelles,
per restablir el teu Nom
que ens has donat en arres.


SAL
El Fill deis déus, dempeus davant l´Aurora,
la diadema al front i els cabells a l´'aire,
parla d'amor a la celeste Dama.
Ell s'eleva brillant damunt la línia blava
on mar i cel comencen,
i el món es fa Or potable.
Neix, vencedor, que ta victória tot profeta canta !
De terra i cel les noces
majestuós anuncia, amb set colors,
l´arc d'aliança.
La Creu puja al cel mentre baixa la Rosa
i l´'astre esdevé el pol del món
en el mujól d'esvástica.
Oh sagrada Sal !
Subtil amor que s'inflama i inflama.
Breu és el góig i llarga ha estat l´espera,
peró etern será el poder del teu ceptre de porpra.
Secretes són les, del Gran Art, senderes.
Sagrades sals són de l´Art Regi, les ànimes.
Neix, vencedor, que el teu nou món espera !
Venc, i segueix vencent, tensant-te l´Arc que et va lliurar Diana !