Els poemes s'esvaneixen

Un relat de: joandemataro
Cada poema que neix
és una efímera flor
i és tan dèbil sa bellesa:
trenada de sensacions,
guarnida de sentiments,
amb emocions colorada...

Cada poema que neix
és una espurna brillant,
sorprèn i en segons s’esvaneix…

Alguns però són especials
i esdevenen immortals,
queden gravats en memòries,
viatgen per generacions
essent recitats com les dites,
com els contes populars,
com caramelles, corrandes,
com rondalles o llegendes.

Jo tinc un “i-podpoemes”,
un conegut nou enginy
d’última generació,
on guardo gravats bells poemes.
Els llegeixo i els escolto
i al final els memoritzo,
i així sempre els porto amb mi.
Cal posar-se al dia, amics!

Comentaris

  • Coincidència[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 06-12-2010 | Valoració: 10

    ´De sempre m'ha agradat memoritzar poemes. En primer lloc pels sentiments que transmet i després perquè, quan tens algun problema, repetint-los un i altre cop, el problema s'esvaeix una estona. Malgrat no comenti tot el que escrius sí que ho llegeixo perquè m'ompla moltíssim. Una abraçada, Joan.