Els nens

Un nen té el mateix significat per a la continuació de la raça humana com la llavor d'un arbre ho té per al creixement continu i la multiplicació del mateix. Qualsevol persona que descura als seus fills està subjecta a la decadència, i aquells *quiernes els abandonen a una cultura estranya s'arrisquen a perdre la seva pròpia identitat.
* * * * * * * * * * Els nens formen la part més activa i productiva d'una comunitat després de cada trenta o quaranta anys. Els quals tenen fills petits i no els paren esment deuen considerar-los com important, a un element d'una vida de la gent, als quals desatenen i repel·leixen.
·* * * * * * * * * * Les raons per als vicis observats en la generació d'avui i la incompetència d'alguns administradors i d'altres problemes nacionals, resideixen en el predomini de les condicions, i en l'elit dirigent, de fa trenta anys. De la mateixa forma, aquells qui estan a càrreg de l'educació de la jove generació d'avui seran responsables dels vicis i virtuts que seran evidents trenta anys després apartir d'ara.
·* * * * * * * * * * * Qualsevol persona que desitgi assegurar el seu futur, deuria aplicar la mateixa energia a l'educació dels nens com la hi dediquen a la solució d'altres problemes. L'energia dedicada a moltes altres coses pot ser en va, però tot el que sigui emprat per a l'educació de les joves generacions per a elevar-les al nivell de la humanitat seran com una font inesgotable d'ingressos.
·* * * * * * * * * * * Desgraciats, dolents per a una comunitat, l'anarquista, el drogoaddicte, l'alcohòlic, el disolut, etc., qui van anar alguna vegada nens i a qui no vam educar apropiadament. No sé si estiguem considerant prou quin tipus de persones caminaran en els nostres carrers demà.
·* * * * * * * * * * * La gent, qui vincula el reconeixement a la institució de la família i a l'educació de les seves joves generacions -no són, qui estan més avançats en ciències i tecnologies, més que els altres- aconseguiran la mà superior en el món del futur. La gent qui descura la institució de la família i a l'educació de les seves joves generacions, estan destinades a ser aixafats per les rodes despietades del temps.
·* * * * * * * * * * * Els pares deurien alimentar les ments d'altres nens amb el coneixement i la ciència abans que ells siguin *atraidos per coses inútils. Les ànimes que estan buides de debò i desproveïdes de coneixement són camps en els quals tot tipus de dolents pensaments són conreats i cosechats

·Un professor va ser convidat a donar una conferència en una base militar, i en l'aeroport el va rebre un soldat. Mentre s'encaminaven a recollir l'equipatge, el soldat es va separar del visitant en tres ocasions: primer per a ajudar a una anciana amb la seva maleta; després per a carregar a dos nens petits a fi que poguessin veure a Santa Claus, i després per a orientar a una persona. Cada vegada tornava amb un somriure en el rostre. "On va aprendre a comportar-se així?", li va preguntar el professor. "En la guerra", va contestar. Llavors li va contar la seva experiència a Vietnam. Allà la seva missió havia estat netejar camps minats. Durant aquest temps havia vist com diversos amics seus, un després d'un altre, trobaven una mort prematura. "Em vaig acostumar a viure pas a pas" -va explicar. "Mai sabia si el següent anava a ser l'últim; per això havia de treure el major profit possible del moment que transcorria entre alçar un peu i tornar a recolzar-lo en el sòl. Em semblava que cada pas era tota una vida". Ningú pot saber el que haurà de succeir demà. Que trist seria el món si ho sabéssim. Tota l'emoció de viure es perdria, la nostra vida seria com una pel·lícula que ja vam veure. Cap sorpresa, cap emoció. Penso que el que es requereix és veure la vida com el que és: una gran aventura. Al final, no importarà qui ha acumulat més riquesa ni qui ha arribat més. lluny. L'única cosa que importarà és qui ho va viure més i de la Això és, crec jo, el que es posarà en la balança a l'hora de fer el recompte final.