Els meus poemes

Un relat de: Núria Niubó

I quan els llegeixo
ploro.

No sempre m'apeteix llegir-los,
no sempre necessito plorar.

I poc a poc, amb un nus a la gola,
llegeixo els meus poemes,
i ploro.

És com si em vesses.

És llavors, quan plorar m'allibera.

I ja ho sé,
sempre em passa,
desprès em sento més bé.


Comentaris

  • No ploris tan, Nuria...[Ofensiu]
    cassigall blau | 20-01-2006

    ...que a Lleida ja en tenim prou amb la meravellosa boira, com la d'avui!

    Molt bonic el poema. A mi de vegades tb em passa el mateix. Et comprenc!

    Una abraçada

    pere

  • PLORS i JOIES[Ofensiu]

    La poesia és sentiment, plorar vol dir que la poesia que fas o has fet, hi ha i porta tota la teva ànima.
    Núria esforçat, també , a fer poemes que t'omplin de joia!
    PLORA I ALEGRAT FORÇA !

l´Autor

Foto de perfil de Núria Niubó

Núria Niubó

149 Relats

1116 Comentaris

202729 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
ADDICTA

Sóc addicta a vosaltres,
poetes amics,
mags de la paraula,
il•lusionistes del pensament.

Sóc addicta a l’amor
que regaleu amb poemes,
encadenant versos,
declamant sentiments.

Sí, amics,
sóc addicta.

A les trobades poètiques.
Als silenci compartits.
A les mirades que escolten.
A les mans que s’entrellacen.

A vosaltres.




ELS 45 POEMES PREFERITS DELS SEUS AUTORS
ELS 58 RELATS FAVORITS DELS SEUS AUTORS

58 LECTURES PER ALS MÉS JOVES D'RC