Els meus origens graciencs (de

Els meus orígens graciencs

Cap dels meus quatre avis no havia nascut a Gràcia. Tots quatre hi van morir.

La primera que hi va arribar va ser l’àvia Antònia. Era del Poble Nou. El seu pare, Jaume Permanyer, era de Sant Feliu de Codines, i la seva mare, Teresa Matas, de Sant Genís de Vilassar. L’àvia Antònia es va casar als 19 anys amb un amo forner establert al carrer Gran de Gràcia que es deia Ferriol. Als 20 anys va tenir una nena, dos anys després es va quedar vídua i l’any següent se li va morir la filla. Els seus pares van sentir el perill que corria –sola en un lloc amb homes tota la nit– i la van casar a corre cuita l’any 1898, amb Joan Argemí i Maurí, el meu avi.

El segon marit de l’àvia, tenia 29 anys, i era originari de Sant Feliu de Codines, un entreparent del pare de l’àvia. Es va instal·lar al carrer Gran i va haver d’aprendre l’ofici de forner. La parella va tenir tres fills: en Jaume (1900), en Pere (1904) i la Maria, la meva mare (1908). L’avi Joan va morir el 1918 de la grip espanyola. L’àvia Antònia, que tenia aleshores uns 45 anys no va voler tornar-se a casar. Va pujar els tres fills i va portar sola el negoci de la fleca amb l’ajut del seu fill Jaume. Va morir l’any 1955.

Els Estapà eren cerers a Reus. Cap allà l’any 1870 el meu besavi Bonaventura, orfe de pare i mare als quinze anys, va venir a Barcelona i va obrir una ferreteria prop de Santa Maria del Mar. Es va casar amb Dolors Riera, d’Arenys de Mar, i varen tenir quatre fills. Només un d’ells, el meu avi Bonaventura, es va casar. La seva dona, Rosa Bagué i Teixidor, venia de Sant Jordi Desvalls, un poblet de Girona.

Les dues germanes de l’avi Bonaventura –Catalina i Rosalia– no varen perdonar mai al seu germà d’haver-se casat amb una dona del poble, cosa que per elles representava una davallada social. El matrimoni va viure, molt feliç, de primer a Sants on va néixer el seu únic fill Eduard, el meu pare. Es va traslladar a Gràcia cap allà els anys 1920, i va inaugurar el pis 4t 2a al nº 5 de la plaça de Rius i Taulet, en un edifici acabat de construir.

Els meus pares Eduard i Maria es van conèixer de molt joves –pràcticament de nens– als voltants de la plaça del rellotge i del carrer Maria. Varen festejar oficialment durant tres anys amb el consentiment d’en Jaume, el germà gran de la núvia, doncs el pare d’ella era ja difunt. Es van casar a la parròquia de la Bonanova –qui sap per què allà– l’any 1932.

L’any següent naixia la meva germana Roser. L’àvia Rosa va morir l’any 1934, i l’avi Bonaventura, quatre anys després, tots dos a la plaça de Rius i Taulet. Per raons professionals, el meu pare es va estar tota la guerra civil a La Corunya i a Bilbao. Jo vaig haver d’esperar el final de la guerra per néixer, l’any 1941, a la fleca de l’àvia Antònia. Vaig viure a la plaça Orient fins l’any 1956 i desprès a la Riera de Sant Miquel fins l’any 1965, quan me’n vaig anar a França en acabar la carrera.

El meu arrelament familiar a Gràcia no és gaire antic, i la meva presència al carrer Maria va durar pocs anys, però la meva relació sentimental amb la ex-vila ha estat sempre emotiva, sincera, durable i profunda.