Els juraments dels enamorats

Un relat de: Pere Campàs i Bonay

ELS JURAMENTS DELS ENAMORATS


Alguna follia hi deu haver en el comportament dels enamorats, quan la gent els fa la rialleta i els diu: "No us hi esvereu massa, ja us passarà."

És alló del meu amic Montaigne, que el fenomen de l´enamorament és un mareig.
Els turistes d´un creuer que no es maregen es riuen d´aquell o d´ aquella que no ho fa.

Desenamorar-se és una de les grans experiències humanes; veus el món amb uns altres ulls. Com diu Freud, l´enamoramient és una "sobreestimació de l´objecte."
Quan arriba el día en què un o una es desenamora, té aquella sensació agradable de quan un surt d´un centre hospitalari o psiquiàtric i li han donat l´alta.

Cal.límac, poeta alexandrí del sigle III, abans de la nostra era, ja deia que els juraments del enamorats, als déus, els entren per una orella i els surten per l´altra.

Hi ha dues circumstàncies personals que l´èsser humà és incapaç de dissimular:
Que está enamorat o que s´ha passat en la beguda.

Mn .Pere Campàs i Bonay

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer