Cercador
Els fills de Cassandra
Un relat de: Atticus- Compartir:
el teu melic.
Un caos tan organitzat, per instaurar,
el teu orde.
Respirar és un utopia,
i som, agents contaminants.
Decidirem no escoltar-te,
fer-nos sords i muts.
Ens advertires de les guerres,
i seguirem als mercenaris.
Els morts ja no parlen,
duen la marca del remordiment.
No hem fet cas mai.
Els fills de Cassandra,
prediquen en nom dels oblidats,
els esclaus no reconeixen la seua condició,
som sacrificis en mans dels déus,
som, ramat que alimenta als degenerats.
Paraules assassinades al nàixer,
es sent el remor dels callats.
Vull cridar:
Quiet!!
N’estic fart!!
Veig el parany de la mediocritat.
Necessite revifar el foc,
d’una flama moribunda,
necessite olorar
el perfum del canvi.
Els fills de Cassandra
es neguen a obeir als botxins
dels nostres somnis,
som la força, el crit,
alliberant-se en plenitud,
som,
la oportunitat de trobar,
el camí perdut.
Comentaris
-
Moltes gràcies!![Ofensiu]Atticus | 13-03-2014
Josep Maria és un plaer llegir les teues paraules. Gràcies!!
-
No sabria que dir...moralina(?)[Ofensiu]Atticus | 25-02-2014
No sabria respondre si tenim el que ens mereixem, perquè per sort o no, no tots som ramat, uns pocs es passen molt de temps advertint....
Però, estes persones no sabem el futur sinó que veuen en la mediocritat un final més que probable...normalment se'ls acusa de alarmistes, pessimistes o boges...són els fills de Cassandra. Gràcies per el comentari... -
Com predicar en un desert[Ofensiu]Atticus | 16-02-2014
En la mitologia grega Cassandra era una sacerdotessa d’Apol·lo que va aconseguir el poder de veure el futur a canvi de sexe amb el Deu però ,com ella no li corresponia amb el seu amor, Apol·lo li va llençar una maledicció escopint-li a la seva boca: mantindria el seu do intacte, però mai ningú creuria en les seves profecies.
l´Autor
40 Relats
88 Comentaris
31873 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90
Biografia:
Ressenya biogràfica:Vaig nàixer en 1977 natural d'Albalat de la Ribera (Ribera Baixa). En nàixer en plena transició un sentiment de rebel·lia m'ha acompanyat fins ara. És un sentiment que m'avisa quan m'acomode. Fill de família humil. M'educaren amb companyia del respecte, la responsabilitat, el patiment i l'amor. Vaig adquirir una consciència de classe obrera de la qual estic orgullós. Autodidacta, expert en fracassos víctima de la crisi que començà el 2007. Aturat discontinu obligat a madurar i prioritzar en què hauria d'invertir el temps. Saps, que no vols i el catàleg de necessitats es fa més curt. Vaig comprendre que els valors humans es perden molt fàcilment en acomodar-se. Membre de la Nova muixeranga d'Algemesí he estat col·laborador del periòdic gratuït Riberanews, he escrit almenys una dotzena poemes i relats breus per a llibrets de falles de Gandia, sobretot per a la Falla el Mosquit i un tant del mateix en la revista Cultural Bagant de l'Associació Frederica Montseny. Publicat tinc un poemari: SOMNIOPÀTIC.
Lliure pensador sense bandera, però sí, amb arrel.
https://www.verkami.com/projects/19223-somniopatic-la-preso-de-la-poesia-profana