Els cinc elements

Un relat de: prudenci

FOC
Cruix i espurneja la força que tens oculta a dins,
i es crema de foc viu i vivent.
El cor, si cal, altra vegada escalfa,
i els cabells i les ungles se'm ressequen
i es fan durs i blancs
de tanta vida que exhalen la meva pell i la meva veu
en l´amor i la paraula.
Se'm cremará de dins el cor i se'm consumiran els ossos,
peró el ten record viurá per sempre,
més enllá, si es pot, del foc que per 1'etern
uscita els Universos
i els escalafa

AIRE
Esguarda el vent i l´àliga que es posa
Misteriosa i reial damunt l´espàtlla forta
Esguarda el vent que t´envolta
I que et du, qui sap sí, records
de turons secs i tosques alzines i ceps d or ;
i escolta el cel amb la pell,
I el sol que et torra enllá de les platges del teu son,
i viu.

A1GUA

Mulla't el rostre i les mans
en aquella font que vincla
damunt de rocs i arrels,
per sota les humides ombres
del teu capvespre de solitud i mort.
Reneix a la paraula del riu
que sempre canta el mateix poema.

Delxa't anar fins al fons de la resclosa de plata,
com si d'un pou sense fons es tractés,
i trenca't amb l´onada que fort brama a la vida:
d'acord,decor.
Beu, vora meu, de l´aigua de la vida.



TERRA

Terra de nius de tord
i de mesquers salvatges,
roja de sang de ceps
i llum de sol que es pon.
Terra, que m'ets reclam
con gall que anuncia ¡'alba,
sento el teu cos al meu quan seca empolses l´aire,
i veig la fe i el coratge fins sobre els rocs
i al fons deis gorgs que resguardes.
Terra meva, lloc de Déu.



ETER


Igual que Adam nasqué de les parts de la terra
Que Elohims escolliren dels quatre extrems del món,
I el cel es feu petit - mirall en el seu cor- per oferir-se,
Així la meva mà t´escull
d´aquesta rterras impura on ets tancat,
I et lliure al vent i al foc,
D´on rebs l´gruna de sol al teu ventre,
Al redós d´un gresol
On infantaràs de nou l´alba












Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: