Els camins de l'existència

I dotze vegades tornaren les abelles al seu rusc
Perpetuades en llur memòria en descobrir el camí
Que dotze vegades feren en retornar resignades
Per no trobar el nèctar que buscaven pel seu fi

I torno jo també sobre el relleu les meves passes
Per adobar l'acció que una vegada em va perdre
Resultat aritmètic de la meva desesperació
Que m'enfonsa altra vegada més i més endins

I segueixo cercant la cruïlla ensangonada
On s'amaguen els camins de l'existència
On vaig perdre el meu somriure d'ignorant
Per haver escollit amb desencert la direcció equivocada

Però no cessaré, perquè hi hagi una tretzena
Perquè nous brunzits no recordin en va
El recorregut i la bresca per la que ara som aquí
Novament ressorgits per construir verdesca

I tretze vegades tornaran les abelles al seu rusc
Sense camí desconegut ja en la memòria resident
Que tretze vegades hauran refet en retornar
Apaivagant frustracions romanent un altre intent