Cercador
Elogi dels barbarismes
Un relat de: pixa-pins- Compartir:
Elogi dels barbarismes
M’estimo els barbarismes
perquè són
paraules immigrants, treballadores,
paraules que es gestaven un bon dia
en trens abarrotats que travessaven
una misèria atàvica. Paraules
als llavis dels paletes,
dels obrers,
als llavis de les dones de fer feines.
M’estimo els barbarismes
perquè són
paraules que traspuen
pobresa i dignitat, bugada estesa,
udols de les sirenes de les fàbriques
que esquinçaven els somnis
d’aquells que anomenaven els altres catalans.
M’estimo els barbarismes
perquè són
mots estigmatitzats que sobreviuen
al marge de la llei,
mots humiliats i perseguits
com lladres,
mots menyspreats per les persones cultes,
mots sense dret a estar en un diccionari.
M’estimo els barbarismes
perquè sé
que cap paraula es bàrbara
i que el llenguatge és civilització.
M’estimo els barbarismes
perquè són
paraules immigrants, treballadores,
paraules que es gestaven un bon dia
en trens abarrotats que travessaven
una misèria atàvica. Paraules
als llavis dels paletes,
dels obrers,
als llavis de les dones de fer feines.
M’estimo els barbarismes
perquè són
paraules que traspuen
pobresa i dignitat, bugada estesa,
udols de les sirenes de les fàbriques
que esquinçaven els somnis
d’aquells que anomenaven els altres catalans.
M’estimo els barbarismes
perquè són
mots estigmatitzats que sobreviuen
al marge de la llei,
mots humiliats i perseguits
com lladres,
mots menyspreats per les persones cultes,
mots sense dret a estar en un diccionari.
M’estimo els barbarismes
perquè sé
que cap paraula es bàrbara
i que el llenguatge és civilització.
Comentaris
-
cert[Ofensiu]Júlia Costa Coderch | 03-09-2012 | Valoració: 10
Molt bon poema i molt d'acord amb el contingut, precisament una de les tasques de poetes i escriptors 'no elitistes' crec que és la de reivindicar les formes dialectals menyspreades, ja sigui pel fet que pertanyen a gent d'extracció humil o a zones rurals que no han tingut, encara, 'literatura'.
-
Generós i necessari[Ofensiu]Carles Ferran | 19-04-2012
Magnífic, un homenatge a les persones que des de la seva cultura peculiar o de la seva incultura imposada per la necessitat, es van integrar i van engrandir aquest país, posant la llavor del present. Quants de nosaltres poden dir que no tenen avantpassats no catalans?. Quants independentistes?. M’ha semblat molt generós i necessari.
I escrit d'una manera molt expressiva.
