Cercador

Llista categories

Ella i ell

Un relat de: aurora marco arbonés

ELLA I ELL

Divuit anys té la noia, el cor li canta:
cintura esvelta, els ulls foscos i brillants.
Ell és un jove ben plantat i que, en mirar-la,
a cau d'orella li dedica mots galants.

La seva joventut és primavera,
"i què en ets de bonica !", ell li diu,
i ella, coqueta, sabent-se desitjada,
amorosament se'l mira i li somriu.

Ara ella ja està a mitja vintena,
ja fa dies que ha preparat el niu,
ventre i pits se li inflen dia a dia
i al mirall observa el seu perfil.

De cua d'ull, feliç, ell la contempla,
"i què en ets de bonica !", ell li diu,
i ella, incrèdula i un xic avergonyida,
esperançada se'l mira i li somriu.

Ja ha creuat la barrera dels quaranta;
el mirall li torna el rostre transformat;
les petites línies que ara observa
són empremtes que la vida li ha marcat.

Si bé encara està plena d'energia
"i què en ets de bonica !", ell li diu,
amb enveja a les més joves es compara
i, recelosa, se'l mira i li somriu.

Als seixanta ha arribat quasi sencera;
és que la vida s'empassa com un glop!
És el temps que en diuen d'experiència,
i que serveix per a comprendre-ho quasi tot.

Els seus ulls han perdut ja la vivesa,
i el temps ha devastat la seva pell,
i, malgrat que sa cintura és ja més ampla,
" i què en ets de bonica !", li diu ell.

Ella somriu perquè sap que la bellesa
no està en l'objecte que observem,
sinó en l'amor que hi ha en els ulls que miren,
i en la il·lusió amb que l'amor alimentem.

Sí que és l'ull qui capta la harmonia
de les formes, la gràcia i el color,
però és l'amor qui tot allò ho transforma,
afegint-hi en la nit fosca la claror.

Els vuitanta ha complert un mes enrera;
ja la vida considera amb lentitud,
amb uns ulls infantils i vells alhora
rememora la llunyana joventut.

Com una nina s'endreça i es pentina,
"i què en ets de bonica !" ell li diu,
i ella, coqueta i amb un xic de picardia,
amorosament se'l mira i li somriu.

Comentaris

Afegir comentari

Tota una vida[Ofensiu]
Materile | 26-04-2016 | Valoració: 10

Un amic m'ha fet arribar aquest poema teu, Et felicito!! Preciós!! Un cant al record de l'evolució de dues vides. Ho has expressat tan bé que t'he acompanyat en tot el trajecte, sempre per un camí planer i ple d'amor.

Me n'alegro molt d'haver-te descobert. Els teus escrits són plens de delicadesa, intel·ligència i originalitat. A més, ets una bona poetessa.

Una abraçada,

Materile
Repassant els teus relats...[Ofensiu]
Joan Gausachs i Marí | 01-10-2008 | Valoració: 10
... m'he trobat amb aquest poema que m'havia passat per alt. Jo, no acostumo de llegir-ne de poesia, normalment em quedo una mica a les fosques, no l'entenc i això que, de tant en tant, provo de fer-ne, però no me'n surto gaire airosament.
Voldria trobar les paraules adequades per fer un comentari a "aquests pas dels anys ben dubuixats" i com que no les trobo -no en sé prou-, senzillament et diré que m'ha agradat, i força.
A veure si aconseguiràs que m'agradi la poesia!...
Afectuosament,
-Joan-
l'amor[Ofensiu]
josep casanovas olmos | 28-08-2008 | Valoració: 9

Un poema a la persistència. L'amor és proporcional a les arrugues, i tu, ho expliques en forma de poema; els altres llegim i amb la mirada deixem un somriure de conformitat.
Ell somriu amb picardia[Ofensiu]
Avet_blau | 28-08-2008 | Valoració: 10
Tot un repte, preciós,
resseguir la vida des d' uns ulls,
que poc canvien;
mentre el cos fa els seu curs,
i passen dècades i anyades
i canvien els colors i les pells;
i si la cursa al final arriba ,
ell somriu amb picardia,
doncs ha arribat al destí.

Avet
Temps i amor[Ofensiu]
Bonhomia | 28-08-2008 | Valoració: 10
Poesia realista que fa meditar sobre el temps, que a qualsevol edat pot ser encantador encara que aquest temps passi, i que demostra que l'amor perdura per sempre, essent testimoni qui ho llegeix de la gràcia que ens dóna el viure al costat d'algú que estimem.

Sergi
Aurora...[Ofensiu]
bocidecel | 28-08-2008 | Valoració: 10
... qué preciós i tendre aquest poema! Que bé hi descrius el pas del temps, tot el que fuig amb ell i tot el que perdura. És nomes el superfluu el que ha fugit, tot allò que no podem explicar a través dels sentiments. Si l'amor és present, la bellesa resta intacta, mentre hi hagi caliu i uns ulls que mirin amb amor.

"la bellesa no està en l'objecte que observem,
sinó en l'amor que hi ha en els ulls que miren,
i en la il·lusió amb que l'amor alimentem".

Moltes gràcies. Ens trobem.

Una abraçada.

Valoració mitja: 9.83

l´Autor

aurora marco arbonés

215 Relats

1941 Comentaris

251202 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Afegir a preferits

Biografia:

Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >