Ell i ell

Te m’acostes irradiant felicitat per tots els porus, m’abraces i m’assenyales el seu cotxe, un Twingo blau. Somric només de veure’t tan feliç, em fa feliç saber que ho ets. Cada mirada teva despunta eufòria. Ets una estrella, ets un estel perfectament brillant.
Mai t’ha passat una cosa així abans. Mai, encara que potser ell (no, no ell, ell) ho vulgui negar. Amb ell (no, ara no és ell, ara és ell) ets tu. M’agrada veure’t així, m’agrada poder compartir amb tu la il•lusió que et fa cada vegada que el veus, la indecisió que t’ha fet dubtar si explicar-li, a ell, o deixar que fos ell qui l’hi expliqués.
M’agrada que t’estimi tant, que te l’estimis tant. Digui el que digui, mai t’havia passat una cosa així, tu i jo ho sabem, cap d’ells no ho pot saber. Perquè aquest cop ha estat diferent, molt diferent.
M’agrada perquè gairebé no el conec, ni tan sols el reconeixeria pel carrer, i sé que és perfecte per tu. I tu, digui el que digui ell (ell, no ell) ets perfecte per ell, molt més del qhe mai ho vas ser per ell. M’agrada perquè em coneix i m’accepta. Sap com ens estimem, ho sap, i m’accepta, i potser li agrada i tot. M’agrada que no faci com ell, que pretenia que ens estimàvem d’una manera que mai ens estimarem, que mai ens hem estimat.
M’agrada que ho entengui tan bé com ho entenem nosaltres dos. Ell mai no ho va entendre. No t’ho vaig dir per no doldre’t, però quan vam discutir, va ser ell qui em va provocar. I tu vas ser el tema. I si vam discutir, no va ser per altra cosa que per tu.
Ell deia que tu erets seva, i que jo això ho havia de saber. I que m’hi acostava massa, i que no era cec. Cec no, però imbècil, sí que ho era. I li vaig dir, i li vaig dir que no erets seva noi de ningú, i que jo t’estimava però d’una manera que ell mai no sabria entendre. Aquí em va intentar pegar, i va ser llavors quan li vaig dir que sí, que t’estimava, que erets una germana per mi. Que t’estimava com una germana. I em va intentar pegar.
Perfecte. Volia que fóssiu la parella perfecta. I, enlloc d’entendre, com ho ha entès ell, que ser la parella perfecta volia dir acceptar-me com a germà postís teu, va intentar separar-nos.
Aquí va fallar, eh, germanota? A part que hi ha una gran diferència entre ell i ell. A ell el vas arribar a estimar quan sortíeu junts... d’ell n’estàs enamorada. I accepta que ens estimem.
Una abraçada, germanota. I divendres, si ja no tens la regla, posa’t un conjunt ben mono, un que li agradi. El lila. Fes-me cas, que jo sóc un tio.