Elèctrics

Un relat de: gypsy

Sabies que el petó cremaria els meus llavis per sempre, com un malefici atorgat aquells que esdevenen brasa dins el cos d'un altre. I no podia desfer-me'n d'aquella suavitat que es passejava amb parsimònia per la meva boca absorta. I no vaig poder rebutjar un petó de tendreses sortides d'un bagul antic, ple de desitjos i de set d'una carn feble, que no oposava resistència al foc d'uns llavis assedegats d'aquella humitat primera, innocent, poruga.
Fins que el desig es lliurà sense traves ni raons. Aleshores, només percebia a través dels receptors tàctils i el cos esdevingué elèctric, com travessat per un llamp estàtic que va aturar el temps i l'univers, mentre durà el miratge de la passió que no pot assimilar objectes ni sons al seu voltant, doncs tot restava en un silenci sobtat, com una il·lusió indescriptible, un estat viu fora de la vida mateixa. I els teus llavis em cremaven i no em deixaven fugir.
Hores lentes, mentre les passions respiraven l'alè d'un instant condemnat a l'oblit.

***

Et vaig veure en una botiga de queviures, mentre agafaves envasos amb molta cura i els miraves atentament; potser llegies els ingredients. Vaig analitzar el teu aspecte: alçada mitjana, moreno, bastant guapo. Potser allò que em va subjugar de tu, va ser una elegància innata en els moviments, l'expressió intel·ligent i la seguretat amb la que prenies els articles de la lleixa. No podia deixar de fitar-te, ni tant sols vaig intentar dissimular o mirar-te de cua d'ull. Quelcom incomprensible m'empenyia envers tu com un imant de força desmesurada.
Em vaig palplantar al teu davant. Vas mirar-me estranyat, devies pensar que et preguntaria si sabies on eren les llaunes de tonyina. En comptes d'això, et vaig demanar si podies fer-me un petó perquè necessitava que algú em beses i m'abraces com si la realitat s'hagués consumit.
Recordo el mig somriure dibuixat en un rostre sorprès. Tenia por de la teva reacció i encara no entenc com vaig adreçar-me a un desconegut i pregar per un bes incendiat. Et vas acostar molt i durant un instant fugaç - sense adonar-me'n - el món sencer es va detenir, mentre la roda del temps ens contemplava des d'una efímera i satisfeta immobilitat.



gypsy

Comentaris

  • Hola, gitaneta![Ofensiu]
    rnbonet | 03-04-2009

    Vaig directe : t'he dit ja que la teua prosa em satisfà més que no els teus versos? Sense deixar de ser poesia, la trobe més treballada, més pròxima. Potser és simplement una impressió; o que no estic acostumat excessivament als renglons curts; o...
    De totes maneres, no em faces massa cas: la subjectivitat és un dels mals de la nostra cultura.
    Salut i rebolica!

  • tots vivim[Ofensiu]
    jaumesb | 24-03-2009 | Valoració: 10

    del bes

  • angie | 20-03-2009

    Doncs, sí, només això, perquè aquesta teva prosa poètica ha provocat un curtcircuit al meu malmès cervell i l'ha deixat totalment socarrat, incapaç de treure més que espurnes.

    angie

l´Autor

Foto de perfil de gypsy

gypsy

377 Relats

2797 Comentaris

450979 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:

Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.

Salvador Espriu