El Viatge

Un relat de: prudenci

Com una gota de cera fosa
Que m´anava regalimant pel cap
Dolça i espessa,
Sentia baixar la llàgrima verge del teu dolor
Encès per la meva ofrena.
La flama carbassa em consumia el front
I la nova energia
Nascuda de la teva mà negra
Que acariciava el món
Fluïa per dintre meu.
El pont entre els dos mons es va fer fort
I un Arc de Sant Martí feia de porta
per travessar l´horitzó volant
amb el fil de llum que ens aguantava i ens nodria
aguantant-nos ben fort el pit.
No mireu a baix ¡ a sota hi ha l´abisme ¡
Tot és una llum també però no té fons
Tant sols hem d´arrivar fins a una illa que ens espera més enllà.
Una illa molt gran, molt més que el mar que l´envolta,
I allà trobar-te a tu que durant tot el traspàs ens has estès la mà.
El líquid espès em rentava el cervell....Compte, no ploris ¡
Aguanta l´emoció del viatge per un moment,
Les llàgrimes desfarien el fil que t´aguanta ¡
No ploris no, fill, recorda...
L´ Illa és molt gran, tant com el pensament,
No hi ha distàncies, nosaltres les fem.....
I va rajant la gota espessa des del cim,
Donant-me espai per viure
I construir tot el que jo hi vulgui dir.
No tinguis por... recorda:
Com era el Paradís?
Aquí hi ha una porta...
I un silenci...
I un buit,
I l´infinit...
I un estel buit i silent a l´infinita porta...
I el mar, eternament.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: