EL VI FRESC

Un relat de: aurora marco arbonés
EL VI FRESC

Mantindré el foc encès fins que retorni,
el blat sec, i el vi fresc pel meu espòs,
per a aplacar la set dels eixuts llavis
i apaivagar la fam que va corcant.
Prepararé al matí una ofrena al déus
per a que aturi les fletxes enemigues,
per a que cap espasa el cos li fregui
i que trobi el camí que duu a la llar.
Aniré a la font, càntir al cap,
i abastiré d’aigua fresca casa seva,
que la pols del combat es puguis treure
en l’atuell de terrissa, el meu espòs.
Els dits feinejaran en la filosa
i una túnica anyil li he de teixir
que cenyeixi el seu cos amb un torçal.
Pujaré a tots els turons cap al capvespre
atalaiant la figura dibuixada
i el meu cos l’acollirà, joiós, al tàlem.

Agafa la cuirassa, casc i espasa
i emporta’t el meu cor a la batalla.
Dia i nit mantindré, ben afanyada,
encès el foc, sec el blat i fresc el vi
per si tornes a la llar, oh dolç guerrer!


Comentaris

  • OH!!![Ofensiu]
    Onofre | 05-10-2011 | Valoració: 10

    Que bo.

  • Apol·lo[Ofensiu]
    Narcis08 | 23-08-2011 | Valoració: 10

    i Dafne en bella companyia, les Muses al seu torn dansen.
    Magnífic, clàssic ja en vida.
    Abraçades urgellenques,
    Montse

  • I per ell,[Ofensiu]
    allan lee | 01-08-2011

    per qualsevol dia joiós,
    de l'arribada,
    jo em faré trenes als cabells,
    guarnits de flors,
    i em posaré el perfum
    de les trobades,
    i mentre descansa
    recolzat en mi,
    cantaré fluixet,
    amanyagant-lo....

    Estimada Aurora, aquest poema em va captivar. Torno per dir-t'ho, i per treure'm el barret i les sandàlies. Una abraçada

    a

  • preciós...[Ofensiu]
    teresa serramia | 29-04-2011 | Valoració: 10

    un poema d'amor extraordinari, aurora. No per submisió, per amor!!
    No hi és aquella dona-esclava sentenciada, però sí que hi és l'actitud interior d'oferiment per amor..
    M'ha agradat molt. Felicitats...
    Gràcies pel comentari tan generós...Gràcies, aurora.

  • Accepta el meu pobre comentari[Ofensiu]
    nuriagau | 26-04-2011 | Valoració: 10

    El poema ens expressa l’alegria i la integritat amb què l’esposa del guerrer assumeix les seves funcions. Has sabut fer un exercici empàtic esplèndid.

    Entenc perfectament que l’editora el recomani i lamento no saber fer millors comentaris de poemes, Aurora.

    Ens seguim llegint!

    Núria

  • Retrat [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 17-03-2011 | Valoració: 10

    d'una dona perfecta. Imagino que tots els guerrers voldrien saber que, després de la batalla, els espera una esposa com aquesta.
    Un relat magnífic, benvolguda Aurora.
    Una abraçada i tot el meu carinyo.

  • El vi fresc[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 15-02-2011 | Valoració: 10

    Sense pretendre el paper de guerrer... m'agrada i m'invita assaborir el teu vi fresc.
    Molt bon Relat i engrescador !!!

  • Josep Ventura | 14-02-2011 | Valoració: 10


    Et se dir que el trobo molt,molt bonic,excel•lent
    Salutacions
    Josep

  • Dolçor[Ofensiu]
    Unaquimera | 14-02-2011 | Valoració: 10

    No em posaré ara a comentar les principals funcions que li eren encomanades a la patrícia romana, que de per si ja donaria cadascuna d’elles per a un comentari sencer, ja que representen els elements bàsics de... que no, que he dit que no les comentaria, no em temptis més, Aurora! ;-)

    El que si que faré és assenyalar la dolçor que manifesta aquella dona mentre porta a terme les tasques, l’estima que destil.len les seves paraules, les quals demostren que no compleix un deure imposat, sinó que ho fa de cor i amb el desig del retorn de la persona estimada. :-O

    El que faré, també, avui és dir-te: FELICITATS!
    I tampoc ho faig perquè sigui la data indicada, que ho és, sinó perquè em neix de dins desitjar-te un bon dia d’avui, i un bon demà... i una bona setmana... i una bona vida, ja posats, amb el foc de l’estima dels teus que t’escalfi , el blat de la inspiració que t’alimenti i el vi de l’alegria que no et manqui!

    T’envio una abraçada de celebració especial,
    Unaquimera

  • molt bonic poema[Ofensiu]
    joandemataro | 13-02-2011 | Valoració: 10

    melangiós i dolcet, amb un final d'esperança... un cant
    una abraçada
    joan

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

215 Relats

1947 Comentaris

215928 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.