El ulls de l'amor

Un relat de: Àlex Casanovas Boada

Quan l'amor o la traïció formen part d'una història és molt rar trobar algú que no vulgui escoltar-la. Una dada interessant. Potser el missioner que em va precedir sabia bé aquesta llei i per això vaig poder trobar diverses històries escrites amb lletra descurada sobre alguns trossos de paper. La formació del primogènit de l'emperador era vastíssima a pesar de la seva curta edat. No tenia gens d'estrany, doncs l'instructor volgut pel seu pare era l'home més savi i intel·ligent de l'imperi; un ancià al que tots respectaven (inclosa la família imperial!) Tot el món coneixia la curiositat del petit emperador. Quan ignorava alguna cosa no havia límit capaç de detenir-li i era capaç de qualsevol cosa per a assolir els seus objectius. Un dia l'instructor va llegir en veu alta una poesia d'amor, deia així en un dels seus versos: "l'amor es llegeix en la mirada"... Quan va començar a vesprejar el petit príncep va posar sobre els seus muscles una capa rasa, es va descalçar i, burlant la guàrdia, va començar a vagar pels carrers de la ciutat vestit de captaire. Buscava dues enamorats per a llegir l'amor en les seves mirades. Poc temps després estava de tornada al palau. - Els he vist! -va dir entusiasmat al seu instructor.- He vist dos veritables enamorats! - Ah, si? -va dir el pacient instructor- I com els has reconegut? - Per la mirada... com tu em vas dir! Es miraven intensament als ulls! L'instructor va soltar una riallada mentre tornava a posar-li la capa sobre els muscles i li acompanyava fins a la porta davant l'admiració dels soldats. - Torna a la ciutat -va dir- i cerca bé. Sabràs que estan enamorats... si miren junts en la mateixa adreça.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: