El tros final del camí

És bonic el teu poema, i senzill. Però m'ha omplert de tristesa pensar que l'hivern de la vida pot ser ple de soledat i obstacles... en canvi estic d'acord en que l'amor és el millor de la vida. Et fa feliç.
Petons!

i per això, molt agratdable de llegir.
Sí, l'amor, la bona companyia es valora a mida que passes de l'estiu a la tardor, i d'aquí a l'hivern... però d'acord amb la Conxa, el eu aspecte i l'entusiasme que encomanes, d'hivern no en té res, més aviat un estiu tempestuós, jajaja

foster

el teu tros final de la vida ja el voldrien molts, ets la dona més devertida i vital que m'he trobar en la meva vida, molts de joves podrien agafar exemple de tu ...

una aferrada i fora els cucasporugas

Conxa

Es preciós. Segueix així!!
Entrant a l'hivern de la vida (es una metafora molt bona per definir una etapa de la vida. En la primera línia ja m'has eclipsat.

que et poden dir els joves? que està bé o que no n'està tan?. S'ha de tenir una certa edat per trobar-hi la veritat dels sentiments que expresses. És un poema realista. Les dues últimes estrofes son de esperança de amb amor viure feliç el tros final de la nostre vida. Amb amor és tot més planer . Felicitats.