El trist eco

Un relat de: Lluís Berenguer
Aquella escola ha quedat en ruïnes, abandonada. Sols queda la veu d'aquells que ensenyaven l'amor per la saviesa i la saviesa de l'amor... Amor per la Vida. Aquells que advertien que la victòria d'uns contra els altres mai no porta la pau; que les possessions i el diner són inversament proporcionals als desitjos de l'esperit humà, on hostatja la felicitat... Aquells pels quals apreníem a cultivar l'interior de les façanes humanes, l'invisible que obri el veritable camí de pau, llibertat i eternitat... i tants altres coneixements vinculats a l'essència i realització de l'ésser humà... Però, el món ha elegit el conflicte, el domini d'un contra l'altre, les guerres pel diner, el poder i el control econòmic i social.
Aquella escola ha quedat en ruïnes, sols queda el trist eco d'aquells que ens recorden l'extermini de la filosofia.

Comentaris

  • Escola abandonada. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 23-08-2025 | Valoració: 10

    Una crítica molt ben plantejada, on l'interior dels humans realcen la llibertat i l'eternitat.
    Tens raó que és molt conflictiu. Els humans són els que ho destrossen tot.
    La situació d'aquest relat està molt reeixida.
    Que passes un mes d'agost el millor possible.
    M'agrada i ho he posat en la teua pàgina.
    Si et ve de gust, ja en tinc u nou relat. Naturalment, quan pugues. Ja et tinc com a preferit fa un temps.
    Enhorabona.
    Ens llegim.