El Tresor de Mura

Davallant de Ripoll, cuirassa d´ambre amb to ametista
Muntat en cavall rogenc de brida i fre durs com marbre
Havent deixat Canigó fa jorns a la seva esquena,
I el Pedraforca enyorat set setmanes ja al darrera,
Esperona son corser envers Montseny, tercer angle
Del català triumvirat de muntanyes enjoiades
A Les Angles amb el franc va lluitar entre tropa goda
I a l´Anglès prop de Girona, al sarraí prengué l´ona
Més que la senyera, car sense ona no ondeja.
Als enemics assetjà fins agotnar-los com feres
I a les feres va matar amb cap alt i ull de pantera.
Que a sa presa va escorxant fins veure la sang darrera.
Davallant ferm de Ripoll on anara a despedir-se
De la Verge del bon nom , la dolça Maria trista
Per un món en etern born on ser malvat és ser un home,
Arriba el bon cavaller, amb marbre, ametista i ambre
Fins el vell Castell Adral, turó de la vista calma
Vivint allí el seu passat i el seu futur veient caure
Pels turons de Castellnou, per la del moro torrassa,
I adorant al Montserrat pujar del Cògul la rasa.
Front de Mura i ben dempeus dessota la creu daurada
Que li fa d´escut al lloc on el vell tresor s´amaga
Allí resa una oració a Sant Martí, temple i casa:
Beneit siau guerrer, patró dels homes que lluiten
En les guerres i els carrers per fer-se i desfer-se terres
Beneit siau Martí, nom de Mart, vermell com l´astre,
I blavós , verd, groc i suau com les violes dels arbres.
La taronja os la daré, color que encara faltava,
Arrencant-me-la del cor i menjant-me-la pelada,
Car la pell és el dolor, i la carn és ma besada.
Del suc en faré un camí que arribi fins a ta casa
Que és on l´astre beneí els tres reis mags de l´estable.
-Si ho dubteu vegeu, amics, el capitell on s´amaga
L´antic tresor de la Creu, que és Jesús i n´és qui el guarda.-
L´Arc que deixeu en el cel és de llum i de rosada,
L´arc que deixo als vostres peus és d´amor trempat amb flama.