El Tenorio i la novícia

EL TENORIO I LA NOVÍCIA


A mi sempre m´ha fet l´efecte que el Don Juan Tenorio de Tirso de Molina, per a seduir, xerra massa i se li veu la llauna.

L´obra es descabdella en pura prosa, retallada en versos, aparentment senzills, però, amb la rima i el ritme que porten, s´enganxen a la memòria.
No hi ha espanyol, ni espanyolet que no recordi algun tros per a recitar fent broma amb els amics:"¿No es verdad, ángel de amor?."

Doña Ines, la novícia, omple tot el drama, perquè, per a deixarse enlluernar i seduir per un BURLADOR d´aquesta mena, es necessita ser novícia o novata en coses d´amor. O una adolescent mastega-xiclets i vanitosa.

Les conquestes de DON JUAN solen èsser apostes.
Quan li pregunten quants dìes necessita per fer-se seves les filles d´Eva, respon: "Uno para enamorarlas, otro para conseguirlas, otro para sustituírlas y una hora para olvidarlas".

Com molts avui día, Don Juan Tenorio sedueix pel plaer que experimenta en el joc de seduir.


Mn. Pere Campàs i Bonay