el temps que passa

Un relat de: universbrillant
I pareixen tan lluny aquells dies en que tan sols erem uns infants...Però el temps ha passat fugaç al nostre voltant. Ja no som uns nins. Hem crescut, hem madurat, hem après a ser persones. Hem comès errors però també els hem acceptat i els hem solucionat. Hem après a perdre, però també a guanyar, a saber cuidar tot el que la vida ens ha donat. En molts moments les llàgrimes ens han omplit els ulls, hem sentit com el món ens queia al damunt, hem caigut i ens hem fet mal. Però no tot ha estat dolor. En el record quedaran aquells instants tan bons que ens varen fer tan feliços, aquells moments que no volíem que mai acabessin. Tantes rialles, mai es podran oblidar. La calor d'una abraçada, el càlid tacte de les mans quan ens agafavem per no caure i poder volar, volar lluny, en el nostre món de felicitat i il.lusions. En el nostre món en que no sentiem el pes dels anys. I ara que ho hem deixat enrrere, sentim com el temps se'ns tira a sobre. Voldríem tornar a aquella època, sentir-nos petits de nou, fora preocupacions, sense maldecaps. Però ens ha arribat la hora de seguir endavant sols, de aprendre a caminar el nostre camí, ja no som infants, però seguim tinguent a dintre aquell esperit amb tanta força. Hem canviat, alguns ja no som les mateixes persones, però ens queda un llarg camí per recórrer i recordar sempre que mai s'ha de deixar de somnriure, perque la vida no està feta per sofrir.
El temps passa i no l'hem de deixar escapar, perque mai és tard per tornar a començar!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: