El temple de la salut

Vuit del matí, en la sala d'espera d'un grand complex hospitalari de molt renom.

Setanta persones, totes programades per fer-se proves de diferents tipus d'afeccions.

Portem una hora de retard, deia l'infermera que estava a recepció. Però havia gent que quasi portaven dues hores.

A les deu amb va tocar a mi (dues hores de retard), eren unes proves respiratóries rutinàries (deien),m'ho feien fer d'encà una forta grip que vaig passar i és va mal guarir, però no tenia res, "proves rutinàries ".

Infermera : - Agafi aire (jo amb un tub a la boca i una pinça al nas, quina fila! ), agafi més aire, tot el que pugui,ara...BUFI FORT,FORT,FORT, MÉS, MÉS,MÉS.........

Jo ja estava mig blava,no tenia alè, semblava que l'ànima em fugia del cos.

Infermera : - Ja pot respirar, descansi (res, tres segons, conque ella no bufava !), bé tornem a bufar (la que bufava era jo i ella tan ambla).Agafi aire, agafi més aire, tot el que pugui, ara...BUFI FORT,FORT, FORT,MÉS,MÉS,MÉS..........

Jo ara sí que no tenia alè, ni esma, ni ànima, m'ho havia xuclat tot la malaida màquina. Anava mig arrosegada, però anava, renoi si anava, que no fos que se'n penedís i en fes tornar a bufar.

Infermera: - Les proves les hi enviarem al seu metge de capçelera. Bon dia.

LLiure, per tornar a casa i ara fins l'any que bé. Vaig tornar a casa, anava d'esma, vaig creure que tot era l'esfoç que havia fet,perquè si a mi em diuen "bufa" , renoi, jo bufo.

A la tarda, encara anava de mig d'esma, no era normal, no era una prova complicada, i ja me l'havien fet altres vegades, però no havia quedat mai tan feta un nyap.

Jo no estava bé, ja havien passat quatre dies, i encara anava de mig d'esma, què estrany, vaig pensar,però no en vaig fer més cas. Tinc una temporada "decaiguda" i ja passarà.

Cinc dies més tard, em truquen del centre hospitalari :-Sra. LLons ?. La truco de la clìnica EL TEMPLE DE LA SALUT.

Sí, jo mateixa. Digui'm. Passa alguna cosa ?.

No sra. No s'enmoïni (malament si et diuen que no t'enmoïnis), però ha de tornar a venir. El dia de la prova, sensa voler ens vam deixar una cosa per fer-li. Res una coseta sensa importancia, però ha de tornar ara mateix.

Vaig anar al moment, m'havien trobat alguna cosa i no m'ho volien dir.

Infermera: - Segui, posis el tub dins la boca, pero ara NO BUFI, NO!. Ara ha de XUCLAR, XUCLAR I MOLT FORT.
Ho ha entès?-.

Jo amb la cara d'al-lucinada deia sí amb el cap, perquè tenia la boca plena del malaït tub.

Infermera: -XUCLI FORT, XUCLI MÉS FORT, XUCLIIIII MÉSSSSSSSS.....................Molt bé, ara si, ja pot marxar.

Jo en aquell moment em trobava ... molt bé, com una rosa,com si haguesin possat un medicament miraculós, estava NOVA!.

Senyoreta, perdoni, oi que m'han possat un medicament en el tub per jo l'absubís i em trobes millor?.

L'infermera, se m'acostar a cau d'orella em va dir: - No se sí s'ho creurà, però ja hans ha passat altres vegades, poques, però ha passat.

El pacient al bufar amb tota la seva ànima, la màquina li ha xuclat, si, si sra. la màquina li va xuclar l'ànima.
Per això li hem fet la prova a l'inrevès, ara era vostè la que li ha xuclat a la màquina la seva ànima perduda.

Perdoni les molesties. Bon dia.

-¿ ? -.

I me'n vaig anar cap a casa amb la meva ÀNIMA PERDUDA I RETROBADA EN EL TEMPLE.