El sol i l´alosa

Un relat de: prudenci

A l´estiu, al matí canta l´alosa
I no és per altre cosa
que per veure el sol sortir.
I al migdia fa bon dia
Perquè l´hi ha cantat així.
Però no sap l´alosa bella
Que la terra es desgavella
De sequera i de calor,
I que el seu cant fet d´amor
Mata la flor i la poncella.

A tardor canta de tarda
I la fulla a l´arbre la esguarda
Per a caure poc a poc,
I el sol abaixa el seu foc,
I fa vent, i pluja i marxa
Un xic més dora amb la rauxa
De demà tornar a sortir
Per sentir l´alosa al fi
Del migdia amb sa veu baixa.

Al´hivern canta de nit
I el sol sent mal al seu pit
de no sentir l´estimada,
i aleshores s´amaga
i s´allunya molt d´aqui.
I fa fred, i es fa de nit
I el mar és gris, i la tarda
Es fa curta, i matinada
No arriba fins mitg matí.

Però a primavera enamora
L´alosa cantant tot suau
Mati tarda i vespre al cau,
Perque el sol sigui a sa hora
I marinada acaroni
Les flors, els arbres i el camp,
I la vida resurgeixi
I el sol la rosada deixi
Refrescar a l´alosa el clam.

I jo prego cada dia
Matí, capvespre i migdia
Però el cel no m´escolta mai.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: