Cercador
El seu verí, l'eternitat...
Un relat de: silvia_peratalladaElla, ensenyava el seu rostre,
nítid, sense complexes,
esperant un bell vers
d'algun bohemi noctàmbul
que aquella nit s'hi fixés.
Esperava, amb cara trista
cansada d'il·luminar el mar,
de ser testimoni de tants amants,
de veure la vida des de dalt,
i al sortir el Sol, sentir mal.
Això dèien tots a la Vila...
Però el seu patiment era un altre:
Etern amor, mai consumat,
la seva mort, anar caminant,
el seu verí, l'eternitat.
Comentaris
-
Felicitats![Ofensiu]kukisu | 09-03-2006
En aquesta personificació de la lluna, has demostrat que ets una poetessa de primera.
-
Guspira | 18-02-2006 | Valoració: 10
M'has deixat bocabadat! Impresionant aquest poema Silvia!
Uns versos amb força que evoquen la imaginació i una imatge ben clara, un sentiment.
Dels millors poemes que t'he llegit, per no dir el que més m'ha agradat!
Moltes felicitats! Endavant!
Petons!!
GuSPI -
Precioís!!![Ofensiu]N | 17-02-2006 | Valoració: 10
Suau...calmat..molt maco!
Molts petons guapa! -
Tens una delicadesa...[Ofensiu]cassigall blau | 16-02-2006 | Valoració: 10
...que, ets la ostia!
Precios, Silvia!!!!
una braçada!!!(pere) -
Sempre...[Ofensiu]AVERROIS | 16-02-2006 | Valoració: 10
...he pensat que la Lluna era el començament i el final del misteri, del amor platònic, de la tristor, de la soledat. Una abraçada.
-
Ostres...[Ofensiu]Nostalgia | 16-02-2006 | Valoració: 10
és molt maco Silvia..preciós vaja...m'ha encantat.
Una abraçada,
Nostàlgia.
Valoració mitja: 10
l´Autor

507 Relats
1383 Comentaris
576432 Lectures
Valoració de l'autor: 9.66
Biografia:
Crida ben fortdona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.
Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.
http://silvianimfa.blogspot.com/
silvianimfa@gmail.com
Últims relats de l'autor
- La reina dels somriures
- L'essència
- Plantem cara?
- Et dono els meus ulls
- Per ell, sempre serà primavera
- el nostre secret
- tots els títols que se m'acudeixen són tòpics, quasibé tant com el propi poema, de manera que he decidit no posar-ne.
- construcció
- PESCALLUNES
- Trencant murs
- com si haguéssin arribat les ombres
- Subtilment, salvaguardant versos
- El fràgil art d'un gest senzill
- Definitivament, és estrany...
- hi ha qui....