el seu primer amor

Un relat de: silvia_peratallada

Fa 47 anys, l'Albert, fill d'una família benestant de Barcelona, va enamorar-se per primera vegada.

Ell tenia 21 anys, i aquell 1959 la Mamen, amb només 19 anys i filla de família de classe alta de Mèxic, va anar a viure a casa uns amics dels seus pares, a Barcelona, per a estudiar. Aquests amics eren els tiets de l'Albert.

Es varen conèixer, i es van enamorar boja i enèrgicament. Per ella també era el seu primer amor, i molt fort... tots dos tenien molt clar que estarien molt de temps junts.

Tot anava de meravella quan de sobte, sense més explicació, els pares de la Mamen, van decidir de cop i volta la seva tornada cap a Mèxic. Sense entendre-ho, sense poder veure els seus somnis de joventut i futur plegats realitzats, sense ni tan sols temps a acomiadar-se, es van haver de separar.

Durant molts anys no es van veure més ni van saber res més l'un de l'altre.
Ella va tornar a Mèxic, va acabar els estudis, es va casar, va tenir dos fills, i va muntar el seu negoci.

Ell va acabar els estudis a Barcelona, treballava del que li agradava, també es va casar, i va tenir un fill, formant una família.
Al 1988, als 48 anys, la Mamen, després de separar-se, va decidir fer un viatge per Europa, passant per Barcelona. Va ser valenta, perquè aquestes coses costen de fer, i va localitzar i trucar a l'Albert per veure's.

I Així va ser, 29 anys més tard d'haver-se separat, es van tornar a trobar.

Ell encara estava casat, i van sopar plegats la Mamen, amb la família de l'Albert. La trobada va anar bé, tant l'Albert com ella eren molt agradables, tenien moltes coses per explicar i explicar-se, i estaven contents de veure's, però ella va continuar el seu camí.

Altra vegada, no es van trucar més, ni tan sols es van enviar cap carta.

Al 2006, però, la Mamen, remenant pels calaixos de casa dels seus pares, va trobar unes cartes del 1959, dels tiets de l'Albert, on explicava que ella s'havia embolicat amb un noi de la família i que era millor per a tots que la tornessin a Mèxic quan abans millor.

Per fi, als 66 anys, però, va descobrir el perquè de la brusca i dolorosa tornada.

Tot just dos mesos més tard va rebre una trucada de l'Albert, 18 anys després de la última trobada, anunciant-li que faria un viatge d'un mes a Mèxic, i que li agradaria veure-la.

I altra vegada Així va ser.
Ell feia un parell d'anys que s'havia separat, i per terres mexicanes, 47 anys més tard, es van tornar a enamorar bojament...

Perquè l'amor no té fronteres ni caduca, si dos no volen.

Perquè a vegades les històries no acabades poden trobar el seu final, perquè les pel·lícules són fantasia, i aquesta història és real...

Comentaris

  • "guauuu"[Ofensiu]
    montxita | 13-05-2006

    Que emocionant,no?? que bonic, quin amor tant intens... això sí que és estimar!!!!

    Fins aviat!!!!! que t'enyoruuuu!!!!!

    Un petonas!!!!

  • uff..[Ofensiu]
    Azalea | 08-05-2006

    Una història que fa emocionar...

    "Perquè a vegades les històries no acabades poden trobar el seu final, perquè les pel·lícules són fantasia, i aquesta història és real..."

    Qui sap què ens prepara la vida? Deixem tantes portes obertes darrere nostre... tantes històries inacabades... cada vida és una aventura que hem de viure, que hem d'anar descobrint...

  • Bones...[Ofensiu]
    NitsdAbril | 03-05-2006

    Al final les ànimes bessones s'acaben retrobant.

    Una abraçada!

    Nitsd@bril.

l´Autor

Foto de perfil de silvia_peratallada

silvia_peratallada

507 Relats

1383 Comentaris

582576 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Crida ben fort
dona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.

Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.

http://silvianimfa.blogspot.com/

silvianimfa@gmail.com