el seu nom era Laura (secrets)

Un relat de: monsvariats

Ara plou, falta que feia, ja convenia, i l'aigua corre pel raval buit i solitari. Dues persones es creuen a l'estreta vorera amb els paraigües, talment semblen dos lluitadors d'esgrima amb els florets, indecisos per cedir el pas l'un a l'altre. Es bonic veure com plou darrere els vidres de la finestra. Quan era petit a casa l'avia Lola m'agradava quedar-me estona bocabadant mirant a traves dels vidres de la finestra i tirar-hi l'alè per entelar-los i dibuixar un cor amb nom de noia; amor d'infant, el primer, el gran secret mes ben guardat del mon i mai desvetllat o fer carreres de gotes d'aigua vidre avall; "el tour de França" i sempre guanyava en Perurena.... ja sabia que desprès em renyarien, però jo ho feia igualment. I fer petons al vidre deixant una estona els llavis en contacte amb el fred del vidre?. No se perquè però sempre plou miro la pluja darrera els vidres de casa em venen records d'infantesa.

Sempre he sentit a dir que la pluja es bona pels camps, per la sequera, pels pantans. Potser també es bona pels records, per l'exercici de la memòria. Potser seria bo que pluges una estona cada mes, al menys per mi.


Comentaris

  • Informació[Ofensiu]
    Unaquimera | 24-01-2007

    No ho vaig fer en el seu moment, però no volia que passés més temps sense donar-te les gràcies per la informació que em fas fer arribar en el teu darrer comentari a Tarda de passió, sobre aquella pàgina web: molt bona!

    Per veure el vídeo i sentir el so he tingut problemes tècnics, però he anat llegint els diferents articles... i, tal com tu deies, il·lustren molt bé el sentiment que va inspirar el relat.

    Et deixo aquest agraïment i l'aprofito per enviar-te una abraçada ben forta,
    Unaquimera

  • Benvinguda pluja[Ofensiu]
    Unaquimera | 15-12-2006 | Valoració: 10

    Una pluja ben especial, aquesta que porta unes evocacions tan particulars!
    De la necessitat als records... de la lluita imaginada al cor evocat... del primer amor neix el primer secret!

    Tendresa, nostàlgia, memòria, sensacions, pluja que s'escola entre les teules de l'oblit i deixa caure gotes que ens transporten en el temps, en l'espai, encara que no ens moguem de lloc...

    Un relat ben dolç, que rellisca davant els ulls suaument, però que deixa rastre... un relat que m'ha encantat llegir!

    Aquí tens una abraçada de les que són bones i es poden guardar entre els bons records,
    Unaquimera

  • Com un retall de diari personal[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 15-12-2006

    llegit en un dia de pluja com avui i amb la veu de Leonord Watling cantant "I Suggest"…

    Molt suggeridor.

  • Pluja i nostalgia...[Ofensiu]
    natasha | 07-12-2006 | Valoració: 9

    ...no preguntis perquè però van de la mà. M'agrada l'escrit pel fet que em recorda totes les estones que m'he quedat embadalida darrere els vidres mirant al carrer, mirant-ho tot i no veient res.
    Bon text! Seguiré llegin-te.
    Un petonet
    -.-NaTaShA-.-

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: