Dies de sol, aigua i sorra

Un relat de: monsvariats

Ara em ve de gust parlar-ne, no em pregunteu perquè, però ho vull fer. No vaig quasi mai a la platja, potser perquè la tinc tant propera que quan ve l'estiu i s'omple de turistes m'agafa angoixa. però aquell dia si que hi era i ella també, prenent el sol, fent topless quin pits rodons alts i joves de pell de préssec. Bufa aquell airet que suaument aixeca un xic de sorra i ella tota seriosa, cara al sol, amb ells ulls tapats pel protector sembla adormida sobre la tovallola. Quin airet mes juganer i agraït que li llepa suaument els mugrons i aquest es posen durs com dos botons..be, cigronets - Ai ! qui tingues una cigronera d'aquesta mena aquí a casa -.
Ara toca mitja volta i torrar-se l'esquena deixant veure un cul molt ben arrodonit amb un tanga negre primmmmm. Si la visió dels pits era encantadora aquest altre paisatge muntanyenc de carn es impressionant, No se perquè però sempre he sentit gran predilecció per aquesta part de l'anatomia femenina. Tu que mires primer d'una dona? Doncs jo el cul i si aquesta camina davant meu millor; car va el perill d'ensopegar. Jo els ulls, jo els llavis, jo... van responent els meus companys recolzats a la barra del Menphis. Au va!..no digueu rucades el que mireu primer son els pits i el cul, jo el cul, si senyors!
Volta altre cop, i aixeca mig cos per seure i mirar cap el mar, tota seria, abstreta la mirada a l'horitzó amb un tancar les celles nota com la sorra li fa pessigolles al pit esquerra . Ara hi passa una ma com qui espolsa una brossa o la mateixa sorra i juga amb el mugró el toca i tanca els ulls però ràpidament el deix, i mira cap els dos costats, potser s'adona que esta en mig de la platja, encara que la platja avui esta mes solitària que mai, o potser el deliciós contacte dels seus dits li provocaven quelcom d'agradable i si hagués entregat a aquell petit plaer.
Una trucada al mòbil hem distreu... i quan torno a dirigir la mirada no la veig, miro de cercar-la , però res, l'he perduda no la veig, per mes que m'hi esforço, sempre es el mateix es com els somnis que quan ve lo millor et despertes...

Comentaris

  • Ai el mar[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 15-12-2006

    que ens desperta tantes coses.

    Un relat divertit i tota una confessió, encara que val a dir que jo soc dels que miren primer els ulls…

    Mentida!.

    (Per cert, referent al teu comentari: serà un auténtic plaer si converteixes el poema en una cançó, ja em diràs alguna cosa).

  • Enyorament[Ofensiu]
    Unaquimera | 10-12-2006 | Valoració: 10

    Un relat ben diferent al trajecte en tren, molt més encalmat i suau, juganer i agradable, però compartint amb aquell la dolçor...

    En aquest, es fan més presents, potser, les pessigolles que crea en qui el llegeix, la sinceritat que deixa anar a cabassos l'autor, aconseguint l'efecte d'un text directe, íntim, divertit, natural, fresc... encara que ho situïs sota el sol un dia càlid i facis pujar la temperatura amb les teves descripcions...

    Ben fet! a mí m'ha agradat molt...

    M'has fet venir ganes d'anar a veure el mar, que ara amb aquestes pluges fa dies que no m'aturo a mirar-me'l, així que potser hi aniré una estoneta i enyoraré aquells moments en què puc estirar-me damunt la sorra, tancar els ulls i rebre la llum, sentir la remor de les ones i la carícia del sol, del ventet juganer...

    Té! una abraçada ben atenta, sense cap distracció, per a tu solet,
    Unaquimera

  • ostia[Ofensiu]
    Red Pèrill | 11-10-2006 | Valoració: 7

    em fots riure perquè és tot tan orgànic i tan humil, tan diferent a la poesia encartronada i plena de vicis i costums anyells del banyeta amb aspiracions de pompeu fabra, que que cullons una mica d'aire fresc que espolsi sorra als mugronets i ens foti a tots ben calentets....
    i sense dubte, lo bo d'un cul és anar-li al darrere...
    ja veuràs com no tardar`algúa venir a dir-te que és bo, però sic amb les faltes ai las els puretes.......
    si és bo no fer faltes però és el to, l'accent, ja m'entens..