el que sigui

No saps on van,
els amics,
la família,
els coneguts,
el bàrman del bar de la cantonada,
la mossa de bons pits
de la botiga
dels congelats

No saps on s'amaguen,
on s'oculten,
que fan,
simplement
desapareixen
i s'esfumen,
del teu voltant,
del teu
cercle.

No tens res més a fer
què esperar
sol;
així que
esperes
i esperes
i segueixes esperant
ratllat,
ratllat,
i comences a ratllar-te més
i més,
i a consumir
més
altra vegada,
de tot i més
de tot i més,
del que sigui
del que sigui,
de tot i més,
què més dóna.

Llavors un dia,
comences a filosofar,
o jo què sé que serà
a això de preguntar-te coses
- potser pensar -,
el que sigui,
des del sofà,
amb la mirada perduda i
clavada
a la pantalla apagada,
fumant
begut,
sol,
enfollit;
retorçant amb les mans
la llauna de cervesa,
preguntant-te:
“Cony!, què hi faig jo aquí?
Però també:
“On és la gent?,
què ha passat?,
com collons,
he arribat
fins aquí?,
fins a
AIXÒ!?

I et dius: cony!,
aquestes són coses que passen
un dia o altre
i tard o d'hora
des del sofà.
Un dia o altre
passen,
i també
un dia o altre
per desgràcia,
s'esdevenen,
en bucle
un dia rere l'altre,
un dia rere l'altre
un dia rere l'altre...

I perds el nord,
pretenent entendre per què
tot s'esfuma,
per què tot
s'esborrona,
desapareix,
s'esmicola i
t'adones que
funciona,
en una altra ona,
una altra
freqüència.

I penses que
has de saber la fòrmula
del cony de joc infernal
aquest,
que és la vida,
per saber-hi jugar
d'una vegada
i guanyar
a la fi.

No vols que tot s'esgoti,
que tot s'espatlli
que res perduri
que tot mori
abans d'haver-ho tastat
d'haver-ho
viscut.

Falta temps per
regalar
temps per
apostar.

No vols res amagat rere pantalles
rere expositors
exposat en gàbies.
No vols contractes de permanència,
ni històries heroiques
en un món rutinari.
No vols impossibles de cap mena,
ni resultats immediats,
ni novetats al segon,
n'estàs tip ja
de tota aquesta merda.

Vols pau
vols alguna cosa,
diferent,
que no has tastat encara,
però saps existeix,
o que tan sols
vols que existeixi.
Quelcom que duri
quelcom prolongat,
quelcom en que creure,
quelcom que
només desitjant-ho,
s'esdevingui,
o només desitjant-ho
t'ho creguis
hi creguis.

I et passes la vida per descobrir
què és,
i només sabent
que quan ho vegis
ho sabràs,
o ho hauries de saber,
si no vols que el següent moviment
sigui tallar-te les venes
amb la la puta llauna de cervesa
esventrada,
retorçada,
entre les teves mans
un dia
des del sofà
ratllat,
boig
sol.

I quan un dia
els trobes
o ells et troben,
estan tots tancats,
pensant,
ratllats,
bojos,
sols,
com tu.
Cremats,
cremats,
cremats
de tot el món,
del puto món,
cremats,
cremats...

I algú xiscla i diu:
“Ja hi som tots!”,
i comença la gresca,
la festa,
mentre imagineu
que corre el cava,
que s'obren tones plenes de Lagger,
que les dones es mullen les samarretes arrapades
i els mugrons floreixen,
i plouen rialles
com celebrant
quelcom
però celebrant només
que no hi ha res
res
cap raó
res
per creure
res
a celebrar.
Que encara heu de trobar
el que sigui
el que sigui.