El que queda - la mes absoluta soledat

Un relat de: ones i vent

Perduda la confiança,
paraules, que fereixen,
es converteixen,
en pura destrucció.

On hi havia amor,
ara reina la dissipació.
Set vegades ha mort el meu cor,
set vegades superat per l'amor,
i a la vuitena...

- cauen estrelles blanques del cel,
fins que el seu vel de la mort,
ofega els meus crits
i un sagrat silenci
em fa recordar
la calor d'un passat.

Reso "Deu ajuda'm, si us plau",
i un raig de sol,
que aparta un núvol,
em fa veure
en la neu lluent,
la meva ombra.

Comentaris

  • Una Trilogia preciosa![Ofensiu]
    Maragda | 11-01-2005 | Valoració: 10

    Però bé m'imagino que no cal que t'ho digui, saps prou bé què en penso de com escrius. Les teves paraules sempre destres defineixen a la perfecció els teus intrínsecs sentiments.
    Em sap greu no comprendre l'alemany per no poder llegir-te en la teva llengua, car m'imagino que ens devem perdre un considerable munt de matisos lluents en la teva poesia.
    Una abraçada amiga!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ones i vent

ones i vent

22 Relats

64 Comentaris

30738 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Ara ja fa molts anys, que estic aquí.
Soc Suïssa i m'agrada el català.
Es un amor des de fa molts anys. Hi anava a classe a la universitat de Basilea, sense saber que algun dia ho feria servir per viure el cada dia, o fins i tot per escriure una poesia. En tot cas perdoneu les meves faltes
gramaticals o d'expressió.