El que queda - la mes absoluta soledat

Perduda la confiança,
paraules, que fereixen,
es converteixen,
en pura destrucció.

On hi havia amor,
ara reina la dissipació.
Set vegades ha mort el meu cor,
set vegades superat per l'amor,
i a la vuitena...

- cauen estrelles blanques del cel,
fins que el seu vel de la mort,
ofega els meus crits
i un sagrat silenci
em fa recordar
la calor d'un passat.

Reso "Deu ajuda'm, si us plau",
i un raig de sol,
que aparta un núvol,
em fa veure
en la neu lluent,
la meva ombra.