El que queda III - la mes absoluta tristesa

Un relat de: ones i vent

El foc del odi
ha cremat tot al·licient.
La olor encara hi es,
el vent ja només
transporta cendres,
que formen el teu nom.

Llegint-ho els meus peus
no poden portar tant de pes
i les empremtes dels meus genolls
queden com a signes a la neu.

A l'interior voldria ser
una reina d'hivern.
Però només soc una esclava,
pendent de cada mirada
i lleugers canvis de la teva ment.

El dolor cada vegada m'esclata,
cada vegada per sorpresa,
cada vegada creient,
que aquesta serà la ultima.

Comentaris

  • el que queda...[Ofensiu]
    aigua de mar | 09-01-2005 | Valoració: 9

    Fabulosa trilogia que queda després de l'amor. Trista i sentida. És el que queda...
    Espero que ens premiïs amb més capítols, que segur que en queden per escriure...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ones i vent

ones i vent

22 Relats

64 Comentaris

30742 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Ara ja fa molts anys, que estic aquí.
Soc Suïssa i m'agrada el català.
Es un amor des de fa molts anys. Hi anava a classe a la universitat de Basilea, sense saber que algun dia ho feria servir per viure el cada dia, o fins i tot per escriure una poesia. En tot cas perdoneu les meves faltes
gramaticals o d'expressió.