El privilegi de pixar amb gustet

Al principi tots pixàvem lliurement. Va ser l'any 2074, després de l’anomenat Dies voluptatis mingend, o el dia del plaer de pixar (#DVM en xarxes), esdevingut un 13 de juliol, quan el pixar es va acabar tal com l’havíem conegut, almenys durant deu anys.

Quan despuntava aquell calorós dia al tròpic de Movisfone, situat a l’actual Roiglència (latitud 39,47° N), ningú amb dos dits de cervell podria haver-se imaginat que les coses anaven a canviar d’una manera tan dràstica. Només era comparable a la invenció de la impremta i el descobriment dels esclaus que hi havia darrere de la mal anomenada intel·ligència artificial, que picaven manualment totes les respostes fent-se passar per un algoritme molt potent i consumint bona part de l’aigua del planeta.

Aquell dia, BitterKas McEtagrà, fill d’una campiona d’escacs i un provador de perfums, va fer pública una tesi que, a hores d’ara és la causant del 53% dels naixements al món rural. El fet que va estudiar McEtagrà va ser el plaer incommensurable que es produeix durant la mingitació. En una època en què el plaer sexual havia estat abolit, vistes les fatals conseqüències que comportava quan va quedar reduït a entreteniment de salvatges, la busca de nous plaers va protagonitzar les OPAs més hostils que es recordaven.

McEtagrà va descobrir que, després d’una formació, instrucció i exercitació ben conduïda, el fet de pixar en terra (mai en urinaris ni tasses de vàter, ves tu a saber per qué (VTASPQ)) produeix un gran plaer només comparable al còctel que es va posar de moda a la dècada de 2060: les pastilletes de dopaendorseroxitocina que tants beneficis van aportar als bros que invertiren en les maquinetes dispensadores de gasolineres, supermercats i factories.

BitterKas no va dormir gens bé aquella nit, torturat per la idea que allò que acabava d’anunciar al món acabara sent un substitutiu onanista de la pèrdua de passió humana que contribuiria a augmentar la desigualtat entre les persones i les seues famílies. No li va pegar més voltes. A la fi, ell només havia documentat un gustet que sempre havia estat allà.

L’endemà de convertir-se en el gurú de l’hedonisme pixaril, assenyalat pels Christians Lawers Bros i perseguit en xarxes socials Prèmium. El seu airemòbil no va parar d’enviar-li notificacions a l’hipocamp amb missatges amenaçadors. #McEtagràEtPixaremLaTomba va ser tendència a totes les xarxes excepte una. BitterKas va decidir alliberar el seu descobriment i posar-li una llicència Creative Commons mínimament restrictiva.

El descobriment de McEtagrà va animar els governs a posar en marxa una regulació que no va tardar a rebre l'adhesió del Papa que, en la seua encíclica Pixare va acabarebus, va deixar ben clar què és el que els Cristicocacolistes havien de fer per tal de guanyar-se el cel. Entre la normativa aprovada pel Consell Mundial de la Confederació Grupal Interestatal Global de les Terres Conegudes estava creació d’una agència mundial del Consell Mundial de la Confederació Grupal Interestatal Global de les Terres Conegudes per a la pixamenta gustosa. Aquesta agència controlaria la formació, instrucció i exercitació del bon pixar mitjançant la creació de diferents comissions que regularien la impartició, avaluació i acreditació dels cursos que havien d’autoritzar a les persones sol·licitants del gaudi pixaril. Les comissions més importants serien: la comissió de creació i actualització del temari, la comissió de contractació del personal formador i la comissió econòmica retributiva mixta. Aquestes comissions s’agrupaven amb el nom de MUPIXE (VTASPQ).

Els pobres, els que sempre quedaven fora de les dinàmiques del poder, eren els que havien de conformar-se amb un pixament avorrit, sense plaer. No tardaria a aparèixer un incipient mercat negre de formació, instrucció i acreditació del bon pixar. Els mitjans de comunicació publicaven cada dia notícies sobre desmantellament de xarxes de les anomenades Alliberadores del Pixament Lliure (APL), amb imatges de centenars de detingudes emmanillades i vestides amb outfits casual plus.

A l’Ateneu Popular de l’Orinamenta Lliure (un dels membres més mediàtics de les APL), Maritúria Agrah esperava tremolant a la cua per rebre l’acreditació fraudulenta que li proporcionara l’immens plaer que havia vist als ulls d’èxtasi del seu cosí Caietà cada vegada que eixia d’una cabina de MUPIXE. La dona de darrere del taulell li va demanar els 713# que costava formar part de l'elit del plaer quan van aparéixer les tropes de MUPIXE, acompanyades com sempre per una megafonia tronadora que reproduïa cíclicament el duo Pur ti miro, de L’incoronazione di Poppea de Monteverdi (VTASPQ). Maritúria va ser condemnada a urustomització irreversible. Per un defecte del sistema operatiu del funcionari de MUPIXE, que no havia canviat la pila, la data del certificat que sancionava Maritúria era l’1 de gener de 1970. Només li calgué tramitar un guasapinstancioment per a deixar sense efecte la condemna. Va decidir dedicar la seua vida a l’estudi de les obres de Monteverdi, sense cap rellevància per a la societat.

Però no tots van tindre tanta sort. Mentre alguns trobaven badalls en el sistema, altres s’enfonsaven. La pitjor part se la va emportar la indústria del sanitari domèstic i públic. Però alguns dels seus CEOs saberen reinventar-se i convertir les seues fàbriques en centres de formació instrucció i acreditació. No els va anar malament.

Els primers anys va ser tot molt caòtic. Les màfies havien aconseguit una quota de mercat superior al de la MUPIXE, en part aprofitant-se de les llargues llistes d’espera que malbarataven l’esforç públic, condemnant-lo a una col·laboració publicoprivada que, sense cap dubte resultava més cara, classista i solipsista. Amb la qual cosa, només els pobres continuaven pixant sense plaer i sent víctimes de desinformacions constants. Prompte es va decretar la fi del lliure pixar. Les persones no acreditades haurien de ser urustomitzades obligatòriament. L’ordre reguladora contemplava un vacatio legis de tretze dies ampliables a tretze mesos en casos degudament documentats, raonats i justificats. Milers de joves s’acolliren a aquesta pròrroga al·legant afàsies, melopees monofòniques i deficiències musculars cròniques. De res els va servir. La joventut de classes baixes va ser privada de la delectança urinària. Els més rebels no feien ús dels recipients oficials biodegradables i reciclables. Però en passar el temps, s’adonaren que qui compra barat compra dues vegades i tornaren a consumir productes oficials animats per influenciatrius professionals.

Milers de persones començaren un èxode cap a països lliures de regulació pixaril. Les màfies APL van aprofitar les seues xarxes per a transportar de manera irregular a la població objectora de la urustomització que tants avantatges presentava segons les campanyes institucionals de MUPIXE. Els països del lliure pixar es van agrupar baix l’acrònim d’OLP (Organització del lliure pixar). L’OLP va aconseguir l’annexió de països de majoria vernacla. Açò va causar altercats en la resta de països no vernacles. Però poc.

Una vegada estabilitzat el mercat, van començar a sorgir veus que advocaven per la tornada al pixar natural. Es basaven en estudis que demostraven que la formació, instrucció i acreditació es basava en bona part en l’efecte placebo i el biaix cognitiu de conformitat. Aquesta fal·làcia ad populum va ser desmuntada en programes d’airetelevisió i xarxes socials Prèmium.

MUPIXE va actuar amb prestesa i va invertir en desurustomitzadors portàtils que es van vendre a molt bon ritme amb descomptes agressius i campanyes de màrqueting directe segmentat. També les APL contribuïren a la tornada del natural pixar prestant tota la seua antiga infraestructura clandestina al nou corrent. Va ser tanta la seua implicació que es va fer habitual que els mitjans de comunicació publicaren, dia sí i dia també, notícies sobre concessions de milers de doctorats honoris causa a les exrecluses de les APL que ara vestien amb outfits business casual.

El dia 43 d’abril de 2093, les airetelevisions de tot el món i les xarxes socials Prèmium van anunciar la fi de la regulació pixaril i la dissolució de MUPIXE amb efectes retroactius.

BitterKas McEtagrà va somriure pensatiu mentre es furgava l’orella amb plaent resultat. Tenia un nou pla. La indústria de la cera no ho veuria vindre.