El preu de la veritat

Darrerament l'Albert està més content, passa més estona al lavabo quan es dutxa. S'ha comprat més roba. I es posa més colònia. Està guapo, fa goig. Bé, ara que ho penso, això és normal, doncs els homes, en teoria, no tenen data de caducitat en quant a l'atractiu en arribar a la maduresa. "És interessant, oi?" diuen d'un home madur les mateixes dones que qualifiquen de vella a una altra dona de la mateixa edat que l'home interessant. El pitjor masclisme és el que exerceixen les pròpies dones contra elles mateixes.
No tan sols és l'aspecte exterior, hi ha quelcom que li vessa enfora que el fa més atractiu. Somriu, cantusseja i està de bon humor.
Avui, m'ha dit que aquesta nit tornarà tard de la feina, doncs ha de preparar una reunió per demà amb uns americans que els volen comprar l'empresa. Això, suposarà un sou més alt, més estatus... li he dit que d'acord, mentre li feia un petó als llavis. He posat la rentadora, he fet el llit amb presses i he marxat a la classe de ioga.
Mentre respirava amb la música relaxant m'ha vingut al cap un pensament breu com un llamp. He decidit que seguiria a l'Albert. Aniria mitja hora abans que plegués a la seva feina, i m'esperaria a qualsevol lloc.
La tarda se m'ha fet eterna, m'he sentit culpable de malpensar de l'home que estimo. He estat a punt de fer-me enrere. Però, quelcom de malsà que em conté m'ha empès a no abandonar la idea primera de seguir-lo.
Les nou de la nit al carrer Muntaner cantonada Aragó. Fa anys sovintejava aquesta zona, quan anava a buscar a l'Albert els divendres a la tarda per començar el cap de setmana. Ara, m'adono que gairebé no sortim per l'esclavatge de la feina. Ja fosqueja i tinc fred. Torno a pensar que sóc boja. Què estic fent? de cop, una estrebada em corprèn. El veig sortir amb una noia que no conec. No és la Carmina ni tampoc l'Anna. Caminen amunt i s'aturen per entrar en un bar proper. M'espero una mica per fer temps. Faig el cor fort i entro a poc a poc, amb por. És un lloc gran amb una llum tènue. Per sort, es ple de gom a gom.
Trigo uns segons a localitzar-los en una tauleta situada en un racó. El cor em batega tan fort que m'esclatarà. Penso una excusa ràpida per si em descobreixen. Em tranquil·litzo i m'assec en un lloc on ells no em poden distingir. Tot de pensaments se m'entortolliguen alhora, segur que la noia és la representant dels americans que els volen comprar. És molt jove i maca. Demano un gintònic i li dic al cambrer que espero a una persona. Faig veure que llegeixo, mentre els miro de cua d'ull. L'Albert somriu, li agafa la cintura mentre li besa el coll. Ella clou els ulls i inclina el cap amb suavitat, per rebre aquell petó d'aquells llavis que creia meus. Resto atònita, no puc bellugar ni les pestanyes. Els miro tan intensament que podria travessar-los i esqueixar-los alhora. Ara, es fan un petó llarguíssim i penso que jo no en faig ni en rebo de petons així. També barrino en un instant de lucidesa, que el cos de l'Albert no em pertany, ni els seus receptors tàctils, ni la sensibilitat de la seva pell enfront d'altres dones, ni els seus pensaments ni desitjos. Em vénen ganes de plorar.
Rumio caòticament, mentre intento pair el mal tràngol amb serenitat. Veig una dona sola - dec ser jo - en una taula d'un bar fitant a una parella apassionada que no amaga el seu deler compartit. I jo? jo també tinc coll, cintura, receptors tàctils i sensibilitats assedegades.
No faré cap numero. És de poca classe. Pago el gin i marxo.
Fa fred al carrer, camino sense rumb fix mirant tot el que m'envolta sense pressa, com si descobrís un món nou i diferent. L'Albert trigarà, no cal que corri per anar a casa i posar-me al llit. Demà aniré a la perruqueria i em tallaré els cabells ben curts.


gypsy